Robert el Fort: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
puntuació i referències |
||
Línia 8:
Robert el Fort fou molt probablement fill de [[Robert III d'Hesbaye]] <ref> Gérard Galand [http://books.google.fr/books?id=SwoNAQAAIAAJ&pg=PA10&dq=%22Robert+le+fort%22+%22comte+de+Worms%22&hl=fr&ei=ZQkNTPPoDcL24AaXpaSDAQ&sa=X&oi=false#v=onepage&q=%22Robert%20le%20fort%22%20%22comte%20de%20Worms%22&f=false ''Les seigneurs de Châteauneuf-sur-Sarthe en Anjou: de Robert le Fort à la Révolution (vers 852-1791)'', Edicions Cheminements, 2005, pàg. 10] </ref>(† abans del 834), comte de Worms i d'Oberrheingau, i de Waldrada, germana d'[[Odó d'Orleans]] († 834).
Durant un col·loqui científic celebrat a [[Angers]] el [[1987]] en ocasió del mil·lenari capetià, l'historiador Karl Ferdinand Werner va confirmar,<ref name="sec-661" /><ref name="sec-661" >. Societat de l'Escola de les cartes [http://books.google.fr/books?id=elkHtxDJB1IC&pg=PA661&dq=%22%22origine+Rh%C3%A9nane+de+Robert+le+Fort%22&cd=2#v=onepage&q=%22%22origine%20Rh%C3%A9nane%20de%20Robert%20le%20Fort%22&f=false ''Biblioteca de l'Escola de les cartes'' llibreria Droz, 1999, pàg. 661.] </ref><ref name="OGRF"> Vegeu les actes del col·loqui, publicades el [[1997]], sota la direcció dels historiadors Olivier Guillot i Robert Favreau, per la Societat dels Antiquaris de l'Oest. </ref> l'origen renà de Robert el Fort recolzant-se en el testimoniatge de [[Reginó de Prüm]]. Amb un objectiu polèmic, certs autors escamparen la llegenda segons la qual Hug Capet no seria el descendent de Robert el Fort sinó d'un carnisser com a [[Dante Alighieri|Dante]] a [[la Divina Comèdia]]. Aquesta idea fou represa per exemple en
L'origen familiar de Robert el Fort ha estat molt de temps desconegut i diverses conjectures han pogut ser formulades. Al segle XX, dels treballs de diversos historiadors com Karl Glöckner <ref> Karl Glöckner ''Lorsch und Lothringen. Robertiner und Capetinger - Zeitschrift für DIè Geschichte dels Oberrheins'', Karlsruhe, 1936, t.50, p.301-354. </ref> o Karl Ferdinand Werner <ref> Karl Ferdinand Werner ''Les premiers Robertiens et les premiers Anjou, siecles IX - X'', a: Memòries de la Societat dels Antiquaris de l'Oest, 1997. </ref> confirmats per Christian Settipani <ref> Christian Settipani ''La prehistòria dels Capétiens (481-987), edició Patrick Van Kerrebrouck, 1993, pàg. 399. </ref> han permès retirar un cert nombre d'hipòtesis i de quasicerteses sobre la història i la genealogia de Robert el Fort. Els seus avantpassats formarien un grup familiar constituït de servidors dels darrers merovingis <ref name="pinoteau-43" /> <ref name="pinoteau-43" >Hervé Pinoteau, ''La symbolique royale française, siecles V-XVIII'', P.S.R. éditions, 2004, pag. 43.</ref> a [[Nèustria]] com Robert, referendari de [[Dagobert I]], i després de magnats propers als primers carolingis <ref name="pinoteau-43" /> a [[Austràsia]] com Robert I comte d'Hesbaye i de Worms mort el [[764]].
Línia 21:
El [[852]], Carles II el Calb el va nomenar abat laic de [[Marmoutier]] (a Tours);<ref name="noizet-21"> Hélène Noizet, Société de l'histoire de France, [http://books.google.fr/books?id=acDPsSIoxC8C&pg=PA21&dq=%22Robert+le+Fort%22+852+Marmoutier+de+tours&hl=fr&ei=HAINTLmTG5OK4QaX4YmPAQ&sa=X&oi=false ''L'Ascenssion du lignage robertien''], Librairie Droz, 2005, p. 21</ref> després l'any següent ''[[missi dominici]]'' de diversos comtats de [[Nèustria]], sobretot a les regions de [[Tours]] i d'[[Angers]].<ref>. Olivera Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier ''Pouvoirs et institutions dans la France médiévale, tome I : Des origines à l'époque féodale'', Armand Colin, 2003, pàg. 153 </ref>
Karl Ferdinand Werner explica l'èxit de la seva implantació a la regió del Loira per les relacions familiars
* Els comtes Geroldians (procedents de [[Gerold I de Vintzgau]]) instal·lats a [[Blois]], [[Châteaudun]] i Angers.
Línia 32:
=== Lluita contra els normands ===
El 862, 864 i 865, Robert es destaca en la lluita contra les ofensives dels [[normands]] que havien establert bases a la desembocadura del [[Riu Loira]] ( [[853]]) i del [[Sena]] ([[856]]) sota la direcció del seu cap [[Hasting]]. [[Bernat Plantapilosa]], no acceptant abandonar el seu heretatge paternal, va anar a atacar a Robert el Fort que va haver d'abandonar [[Ciutat d'Autun|Autun]] i per indemnitzar-se, va prendre possessió de l'Abadia de Saint-Martin de Tours i en va expulsar l'abat.<ref>. Annals de Sant Bertin
Robert va morir el mateix any en un combat que el va oposar, junt amb altres comtes, als [[normands]], que baixaven el riu Sarthe després d'haver saquejat Le Mans (batalla de Brissarthe).<ref name="Ogarys-154" />
Línia 50:
En tot cas Robert el Fort va ser el pare de dos fills que van ser reis de França:
* [[Odó I de França|Odó]]. El nom Eudes/Odó era el de l'oncle maternal de Robert el Fort, [[Odó d'Orleans]]
* [[Robert I de França|Robert]] (nascut vers el 860, mort el 15 de juny de 923), avi d'[[Hug I de França|Hugues Capet]] i per tant l'avantpassat de tota la [[Dinastia Capet|descendència capetiana]].
Línia 58:
== Bibliografia ==
* ''Pays de Loire et Aquitaine de Robert le Fort aux premiers Capétiens'', actes du colloque scientifique international (Angers, septembre 1987), reunits i preparats
== Font ==
| |||