Garrotín: diferència entre les revisions

El seu origen és [[Astúries|asturià]]. Al [[segle XIX]] es va estendre pel territori espanyol i davant l'auge de la moda del [[música flamenca|flamenc]] ja en el segle XX va agafar un toc d'aquest estil musical, concretament de ''canto chico'' de mans de la [[Niña de los Peines]] amb el quequal es va estendre. Hi ha la creença que va arrelar especialment entre els [[gitano]]s de [[Lleida]] tot i no haver-hi proves documentals que ho permetin assegurar.

Consta d'una tornada fixa amb una melodia rítmica, i les estrofes es van improvisant a mesura que es canta. El contingut de les estrofes sol ser burlesc o irònic, amb l'únic objectiu de divertir a la gent que l'escolta.

La tornada és una estrofa de quatre versos de vuit síl·labes idealment, tot i que, com que es fan concordar amb la música, a vegandesvegades són irregulars. Aquests, solen rimar només el segon i el quart, atenent al fet que solen ser improvisats durant la cançó. Entre estrofa i estrofa es canta la tornada per tal de deixar temps a preparar-se el següent. Uns exemples serien:

esés com una gran comèdia<br />

sobresobretot totdes desdede que hi és<br />

Actualment el garrotingarrotín és present en concerts de grups de folk i fins i tot de [[rock català]] sense perdre el seu caràcter participatiu i festiu, com a la majoria de concerts de [[Miquel del Roig]] o La Terrasseta de Preixens.