Transoxiana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: destruida -> destruïda en
m Corregit: urbana sobre tot al > urbana sobretot al
Línia 54:
 
[[Ogodei]] (1227-1241) va nomenar governadors a Transoxiana amb seu a Bukharà, Samarcanda i Nakhshab i la població indígena fou governada per un representant anomenat [[Mahmud Yalavač]] (vers 1228-1239)<ref>Vers el [[1238]] es va revoltar a Bukharà Mahmud Turabi, que no fou sotmès fins que es van enviar un poderós exèrcit el 1238/1239</ref>
i després el seu fill Masud Beg (1239-?), tot i que el 1239 Ogodei va reconèixer la regió al seu germà [[Txagatai Khan|Txagatai]]. Aquestos governadors van restaurar la prosperitat de la zona fins vers la meitat del segle XIII. La Transoxiana (sense Khwarizm) i les estepes al nord formaren part de l'[[ulus]] de Txagatai i el Turquestan oriental. El khanat de Txagatai no es va començar a estructurar fins alguns temps després de la mort ([[1241]]) del fundador, Txagatai Khan. Els khans successius no van tenir gaire interès en la vida sedentària de les ciutats; els karakhànides van estar al poder a Fergana; en general la vida urbana sobre totsobretot al nord de l'Ili, va declinar en favor de la vida pastoral. A les grans ciutats la influència va anar a mans dels caps religiosos de l'escola [[hanafita]], coneguts com a ''sadrs'' (títol ''sadr'' o ''sadr-i djahan'') que van governar a Samarcanda, Bukharà, [[Khudjand]], [[Uzkend|Uzgen]], [[Shash]], i [[Almaliq]] (Almaligh). Els més coneguts són els Al-i Burhan de Bukharà <ref>Mahmud Tarabi, el cap rebel de 1238-1239 n'era membre</ref>
i després del [[1239]] els Al-i Mahbudi (fins a la meitat del segle XIV). Els khans txagatais vivien com a nòmades i principalment a [[Semirechye]] a la conca de l'[[Riu Ili |Ili]] i la ciutat d'Almaliq. El seu centre estava entre les muntanyes [[Tien Chan]] i el [[llac Baikal]] ([[Balkhash]]). [[Almaliq]] va fer sovint les funcions de capital però fou destruïda en les guerres civils del segle XIV.