Ideologia política: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: no es el > no és el
m Corregit: comuns (sobre tot la > comuns (sobretot la
Línia 23:
* El '''[[liberalisme autoritari]]''' considera l'[[Estat]] com a un mal necessari per a garantir un ordre liberal, és a dir, el règim de propietat privada, l'espai de seguretat, etc. Però en cap moment ha de sortir d'aquests àmbits, i per tant cal restringir fortament les llibertats polítiques d'aquells que defensen un major intervencionisme. Els més moderats es limiten a prohibir constitucionalment la política social del govern, mentre que els més radicals defensen l'abolició del [[Democràcia|règim democràtic]] i la instauració d'una [[dictadura]] liberal i un [[estat policíac]].
 
* L''''[[anarcocapitalisme]]''' veu en l'[[Estat]] una amenaça permanent per a l'individu, i per tant aboga per la seva destrucció. Com a defensa de la seva propietat i integritat, cada individu s'haurà d'espavilar, ja sigui armant-se, ja sigui pagant a "empreses de seguretat privada". Segons els anarco-capitalistes, aquesta "llei de la jungla" és l'[[ordre natural]] de les coses. La quantitat d'elements comuns (sobre totsobretot la voluntat de què cap votació democràtica pugui instaurar el [[socialisme]]) duu a molts teòrics plantejar l'anarcocapitalisme com la vessant no-[[estatista]] del liberalisme autoritari (i per tant, part d'aquesta ideologia a nivell horitzontal), cosa d'altra banda menys òbvia que en el cas de l'autodeterminisme i la poliarquia.
 
* L''''[[autodeterminisme]]''' i la '''[[poliarquia]]''' són, segurament, els més flexibles dels sistemes paretians, i per tant els més propers a l'esperit del liberalisme clàssic ([[Antecedents de la Primera Guerra Mundial|preguerres Mundials]]). De fet, l'origen d'aquesta ideologia parteix de la teoria del [[contracte social]] de [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]], segons la qual la [[sobirania]] emana de l'individu, i que aquest la delega mitjançant un pacte amb la resta de la societat. Amb aquest pacte, un determinat col·lectiu s'identifica com a [[subjecte constituent]], i crea la seva pròpia forma de govern. Seguint aquesta filosofia, ja que l'individu n'és el propietari de la seva sobirania, qualsevol grup d'individus es podria posar d'acord i constituir-se com a [[subjecte polític]], amb la seva forma de govern particular.