Max Aub Mohrenwitz: diferència entre les revisions

En produir-se el [[cop d'estat del 18 de juliol]] dels sectors militars contraris a la República que desencadenà la guerra civil, el [[1936]],<ref>Vegeu [[Cronologia de la guerra civil espanyola]]</ref> Aub es trobava de viatge de treball a Madrid. A finals de juliol, torna a València per a participar en la defensa de la legalitat republicana -no haguera pogut anar al front a causa de la seua miopia-. A la capital valenciana es fa càrrec, per part del PSOE, de la direcció del diari ''[[Verdad]]'' en què durant poc temps van col·laborar els [[socialistes]] i els [[comunistes]]. Col·labora també a ''[[El Socialista]]'', la publicació oficial del seu partit.

 

 

A finals d'any, quan el seu amic [[Luis Araquistáin]] és nomenat ambaixador a París, Aub l'acompanya com a agregat cultural. La tasca més important serà l'organització del pavelló de la República Espanyola en l'[[Exposició Universal]] de París de [[1937]]. Aub hi treballà en col·laboració amb els seus amics valencians José Gaos i [[Josep Renau]]. Algunes fonts atribueixen al propi Aub l'encàrrec d'un [[pintura |quadre]] per al pavelló espanyol a [[Pablo Ruiz Picasso]]. Aquest quadre serà el [[Guernica (quadre)|Guernica]].<ref>Així ho fa Soldevila (2003), p. 30. Tanmateix, també s'ha atribuït l'encàrrec a Josep Renau [http://www.bnjm.cu/librinsula/2004/diciembre/51/lapuntilla/puntilla138.htm] o [http://www.tv3.cat/p30minuts/30Item.jsp?idint=1149&item=reportatges]</ref> També es faran encàrrecs a [[Joan Miró]] i a l'[[escultor]] [[Alberto Sánchez]]. El dia de la presentació del Guernica, Aub en farà el discurs, esdevenint així el seu el primer text d'interpretació d'aquesta obra.