Jacques Lacan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Freud havía dissenyat > Freud havia dissenyat
m Corregit: és, sobre tot, una > és, sobretot, una
Línia 83:
 
====Estadis del mirall====
Lacan, havent començat a treballar sobre el concepte cap a l'any 1936 i havent-lo modificat fins al 1960, es comprendrà que és impossible reduir una reflexió de més de vint anys a una sola teoria. Hi haurà, per exemple, l'[[estadi del mirall]] abans i després de la invenció de l'ordre del Real, del Simbòlic i de l'Imaginari. Hi haurà l'estadi del mirall abans i després de la invenció de l'objecte (a). Aquest concepte, doncs, s'inscriurà dins la història de la reflexió lacaniana i, tot i la facilitat per pensar en l'estadi del mirall com quelcom de simple i de reutilitzable fora del pensament lacanià, serà necessari, per comprendre'l, de situar el concepte dins de les problemàtiques, tan pròpies, de les teories seu inventor. L'estadi del mirall és, sobre totsobretot, una reflexió sobre dos conceptes: el cos propi, determinat pel terme (wallonien) de cos propi designat per la intuïció de la unitat de la seva persona per l'infant, i la representació; és a dir, a la vegada, la capacitat d'organitzar les imatges i a situar-se en un ordre en relació a aquestes imatges. Lacan afirma que l'infant anticipa a la identificació amb la unitat corporal que psicològicament encara no és efectiva -pel fet de la maduració incompleta del sistema nerviós-, identificant-se amb una imatge exterior que ha sigut capaç de diferenciar de la resta: la seva. Per haver pogut diferenciar la seva imatge de les altres, ha fet falta que l'infant comprengui la diferència entre la imatge (en el sentit de tot allò que és vist) i la representació (la imatge que representa allò que figura). La meva pròpia imatge al mirall no pot ser res més que una representació; ella em mostra allò que jo mai seré capaç de veure directament sense quelcom artificial. És així que com es pot comprendre una primera diferència entre el Jo (el ''Je'' francès, pronom personal), aquell qui veu la seva pròpia imatge i que s'identifica amb ella, i el Jo (el ''moi'' francès, pronom personal), la imatge amb la qual s'identifica l'infant. Això descobreix el sentit de la identificació per a Lacan: una tensió entre un Jo (Je), que anomenarà més tard, "subjecte de l'inconscient", i un Jo (moi) sempre social, posat en un ordre lògic (ja que el cos és distingit com sent cos propi pel fet d'una [[Inducció|inducció lògica]]) i en l'ordre social (més tard Lacan destacarà la importància que un adult reconegui a allò que no és res més que una intuïció d'identificació). L'estadi del mirall és, doncs, l'alienació activa d'un subjecte a una imatge, que serveix al procés d'identificació tan sols si és reconeguda com a artificial per l'infant i designada, a la vegada, com a representació adequada per l'adult. [[Fitxer:Mirror phase Lacan.svg|thumb|Versió final de l'esquema de l'estadi del mirall segons Lacan. S barrada: el subjecte dividit. M: Mirall. A: el grand Altre. C: el cos propi. a: l'objecte del desig. i' (a): el Jo(moi) ideal.]]
 
L'[[estadi del mirall]] també descobreix un moment del desenvolupament de l'infant. O, almenys, allò que ell entén desenvolupar com a formar part de la dinàmica mateixa de l' identificació, que serà igual i idèntica al llarg de tota la seva existència. L'estadi del mirall descriu l'estructura (que Lacan encara anomenava paranoica l'any 1949) del subjecte, dividit entre el Jo (Je), sobretot el subjecte de l'inconscient, i el Jo (moi). El Jo (moi) es mostra, doncs, com un miratge que prové de la imatge (allò que es veu i s'observa) i del social (les relacions intersubjectuals), un miratge que, nogensmenys, és necessari.