República Socialista Soviètica del Kazakhstan: diferència entre les revisions

A la mort de Stalin i la caiguda dels seus partidaris, es renovà totalment la direcció de l'RSS, dirigida per membres de la Gran Horda i per russos que volien fer carrera abans d'anar a Moscou. Durant els anys 1953 i 1964 es va impulsar als ciutadans soviètics a desenvolupar les terres verges del Kazakhstan i programes nuclears que promogueren el desenvolupament del centre espacial de [[Baikonur]] (Leninsk) i el complex de [[Semipalatinsk]]. La gran afluència d'immigrants majoritàriament [[Rússia|russos]], però també minories ètniques deportades, van trencar l'equilibri ètnic kazakh i van permetre als forans superar en nombre als propis kazakhs. La població russa creixerà del 19,7 % el 1927 al 42,7 % el [[1959]], i prendrà el control de la república. Entre el 1936 i el 1952 s'hi establirien tres milions de deportats i exilatsexiliats (txetxens, alemanys, coreans, [[kurd]]s, grecs, [[tàtar]]s i [[meixkets]]). Les altres nacionalitats incloïen [[Ucraïna|ucraïnesos]], [[Alemanya|alemanys]], [[Bielorússia|bielorussos]], [[Corea|coreans]] i d'altres indrets. Els alemanys suposaven, en el moment de la independència, el 8% de la població, fet que representava la concentració més gran d'alemanys de la Unió Soviètica. La independència ha fet que molts dels ciutadans d'aquestes nacionalitats hagin emigrat. Els reptes actuals del país són: resoldre les diferències ètniques, accelerar reformes del mercat, establir relacions estables amb [[Rússia]], la [[Xina]] i d'altres potències estrangeres i aprofitar més els recursos energètics del país.