Escultura del Renaixement: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Pullia]] sobre tot fent > Pullia]] sobretot fent |
m Corregit: els que es > els quals es |
||
Línia 113:
[[Fitxer:450px-Le Transi Le Transi de Ren de Chalon Ligier Richier-2.jpg|thumb|''Memorial de René de Chalon'' a [[Bar-le-Duc]] obra de [[Ligier Richier]] ]]
L'interès polític dels reis de França per assentar els seus dominis a terres italianes va tenir conseqüències culturals, ja que van ser diversos els artistes italians que des de la segona meitat del [[segle XV]] es van establir a la cort francesa, sent [[Francesc I de França|Francesc I]] el principal [[mecenes]] d'aquests artistes, entre els
Un dels temes més tractats a l'escultura francesa d'aquesta època és el del «Sant Enterrament» i els monuments sepulcrals on la figura del jacent és tractada amb gran [[realisme]]. Es representa el difunt com a cadàver o també en esquelet; al moment de la transició, com és el cas del de Juana de Borbó al [[Louvre]]. D'aquest tipus són dues obres realitzades per [[Ligier Richier]] amb [[policromia]] en [[blanc]], [[negre]] i [[gris]]a: el ''Memorial de René de Chalon'' a [[Bar-le-Duc]] on l'esquelet parcialment descarnat tendeix un cor cap al cel; i el demacrat cos jacent de [[Philippe de Gueldre]] a l'església des Cordeliers de [[Nancy]]. Aquesta [[al·legoria]] de la resurrecció dels morts arriba mitjançant el camí de la ''terribilità'' italiana i del desvetllament de l'interior del cos, encara que no presenti una anatomia perfecta als ulls de la ciència.<ref>Ceysson, Bernard (1996) pàg. 158-159</ref>
| |||