7,92 × 57 mm: diferència entre les revisions

'''7,92 x57 mm''' és un [[cartutx (armes de foc)|cartutx]] de [[Fusell (arma)|fusell]] dissenyat per la Gewehr-Prüfungskommission (comissió de testeig de fusells) [[alemanya]] per al [[Gewehr 88]] i després utilitzat en els fusells de forrellat [[Mauser]], com el [[Mauser 98|Gewehr 98]] i el [[K98k]]. Aquest cartutx va ser originalment adoptat per Alemanya el 1888 sota la designació M/88 7.92x57mm I (la "I" és per infanteria). Alemanya va adoptar una nova versió del cartutx M/88 en 1905 que s'anomenà 7.92x57 mm IS (s'agrega la "S" per "Sptizer"; punxeguda, per diferenciar-la de les anteriors bales arrodonides). El cartutx de 1905 va ser l'estàndard de la infanteria alemanya en ambdues Guerres Mundials i avui es coneix a Europa com a 7.92x57mm IS (designació militar alemanya) o 8x57mm IS (designació civil) i als Estats Units com 8x57mm JS o 8 mm Mauser (el seu ús generalitzat en els fusells militars Mauser va portar a associar la munició amb l'arma, encara que la signatura Mauser no va tenir cap relació amb el desenvolupament d'aquest cartutx).

 

El projectil alemany estàndard sS (schweres Spitzgeschoß/bala pesada punxeguda) tenia 35,3 mm de longitud i era de molt alta qualitat.<ref name="eom">[http://history.amedd.army.mil/booksdocs/wwii/woundblstcs/chapter1.htm Enemy Ordnance Materiel] </ref> Oferia la millor eficiència aerodinàmica i rendiment de totes les bales estàndard utilitzades en la [[Segona Guerra Mundial|SGM]] per la seva [[coeficient balístic]] d'entre 0,557 i 0,584. Fins i tot per als estàndards de 2007, un abast típic efectiu de 800 m és excel·lent per munició estàndard.

 

 

La munició 7,92 mm d'alta velocitat per metralladores de la [[Luftwaffe]] tenia el projectil PMK (fòsfor amb nucli d'acer) de 10,15 g i el projectil B (Beobachtung/observació) de 10,85 g. El projectil PMK era un perforant-incendiari, mentre que el B era un incendiari-explosiu que contenia fòsfor i tenia un perdigó que el feia explotar al contacte amb qualsevol blanc, sense importar com fos de feble. El projectil B estava, com qualsevol altra bala explosiva o incendiària, prohibit per a ús antipersona, d'acord amb les Conferències de Pau de [[La Haia]] de [[Primera Conferència de Pau de la Haia|1899]] i [[Segona Conferència de Pau de la Haia|1907]]. Els alemanys sostenien que el seu ús era principalment per a observació i estimació de distàncies, però hi ha informes que esmenten la utilització d'aquest projectil en pintes de fusells i cintes de metralladores. No es permetia a les unitats regulars d'infanteria alemanya utilitzar aquesta munició. No obstant això, alguns franctiradors alemanys feien ús d'aquesta bala d'alta velocitat per augmentar el seu abast efectiu en uns 150 m i causar horribles ferides.