Gerberga (reina dels Francs): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es -> és desconeguda |
m Corregit: no dona cap > no dóna cap |
||
Línia 1:
'''Gerberga''' fou l'esposa de [[Carloman I]], [[rei dels francs]], i cunyada de [[Carlemany]]. Se sap molt poc de Gerberga i el seu origen. Sembla clar que no era filla de [[Desideri d'Ístria]], rei de Llombardia i que aquesta atribució que apareix de vegades es basa en un error entre ella i la princesa llombarda [[Desiderata]], casada amb Carlemany. El seu origen era franc segons deixa escrit el [[papa Esteve III]] en una carta a Carlemany i Carloman, on diu: "...mercès a la voluntat del vostre pare [Pipi el Breu] els dos [Carlemany i Carloman] esteu ara casats amb dues belles dones franques".
Gerberga va tenir amb Carloman almenys dos fills. Com que el matrimoni va ser vers 768 o 769 i Carloman I va morir el 4 de desembre de 771, no serien més de tres, probablement només dos, Pipí i [[Cunegunda d'Austràsia]]. El primer és anomenat pel seu nom però el nom de l'altre fill o fills no és citat per les fonts. A la mort de Carloman, Gerberga esperava que el seu fill heretaria el regne del pare, i fins i tot que ella seria la regent; però Carlemany, amb el suport dels principals nobles, es va apoderar del territori ([[Burgúndia]], [[Provença]], [[Gòtia]] o [[Septimània]], [[Alsàcia]] i [[Suàbia]]). Gerberga va fugir amb els seus fills; els ''Annales Lobienses'' diuen que "''uxor eius [Karlomannus] cum duobus filiis et Otgario marchione...''" va fugir a la cort de Desideri a [[Pavia]] i que aquest va donar suport a la reclamació de Pipí. [[Einhard]], el biògraf de Carlemany, no
El 773 Carlemany va envair Itàlia i va assetjar a Desideri a Pavia. Gerberga es va refugiar amb els seus fills, amb Adalgis (fill de Desideri) i amb el seu fidel conseller el marquès Otger, a Verona, la principal fortalesa llombarda. Pavia va caure el juny del 774 i Verona ja havia estat conquerida poc abans. Gerberga, els seus fills i Otger foren portats davant de Carlemany. La seva sort és desconeguda, ja que no tornen a ser esmentats. Pipí fou tonsurat i se suposa que tots foren enviats a monestirs com fou el cas per Desideri i la seva família.
| |||