Sughd: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es -> és considerada |
m Corregit: obstant Yakubi, en un altra lloc, dona com > obstant això, Yakubi, en un altre lloc, dóna com |
||
Línia 1:
'''Sugh''' o '''Soghd''' ('''al-Sughd''') és un nom geografic musulmà que es va donar a la [[Sogdiana]] clàssica. El nom en la seva accepció més gran comprenia tot el territori al nord de l'[[Oxus]] (moderns [[Uzbekistan]], [[Tadjikistan]] i [[Kirguizistan]]) però en la seva accepció més limitada era una província o regió de la rodalia de [[Samarcanda]] . El nom apareix en vell persa com ''suguda'', neo avestic com ''sughoa'', grec ''com sogdioi'' (o ''sogdianoi'') i es donava a un poble iranià (els sogdians) i no a una regió. Els sogdians es van sotmetre a [[Darios el Gran]] i el seu territori (segons [[Heròdot]]) anava del Oxus al [[Yaxartes]]. [[Al-Biruni]] esmenta als sogdians i als [[coramis]] com a pobles autòctons [[zoroastrians]] de [[Mawara al-Nahr]] (nom àrab de la [[Transoxiana]]). Els sogdians van fundar colònies comercials lluny de les seves terres d'origen, per tota l'[[Àsia central]], cap a la [[Xina]] del nord. A les inscripcions de l'[[Orkhon]] apareixen esmentats com ''soghdak'' i se'ls esmenta a la vora de [[Balasagun]] a la vall del [[riu Chu|Chu]]. Els [[uigurs]], turcs, van emprar la seva escriptura als sogdians.
Com a nom de país el terme de Sogdiana va quedar més reduït a l'època musulmana; en temps d'[[al-Istakhri]] comprenia les terres a l'est de [[Bukharà]], entre Samarcanda i [[Dabusiyya]] si be altres hi afegeixen les terres de Bukharà, [[Kish]] i [[Nasaf]]. Kish és considerada a vegades la capital d'al-Sughd i al-[[Yakubi]] l'esmenta sota aquest nom, ja que les capitals d'un país solien agafar el nom d'aquest. Kish correspon a la moderna [[Xahrisabz]] i és el lloc on va néixer [[Tamerlà]]. Sembla que l'antic nom xinès de Kish, ''Su hiai'' (pronunciat ''Su-git'') correspondria al nom Sughd o Sogdh; no obstant això, Yakubi, en un
La llengua [[Sogdià|sogdiana]] va sobreviure segles a Bukharà i Samarcanda però va acabar substituïda per una llengua iraniana més evolucionada, el [[tadjik]], i pel turc (després [[uzbek]]); el sogdià antic només s'ha conservat en el [[yaghnobi]], que es parla en una vall aïllada del Tadjikistan.
|