Diferència entre revisions de la pàgina «Estètica»

343 octets eliminats ,  fa 5 anys
Retiro informació sense referències
(correcció)
(Retiro informació sense referències)
L'Islam va rebutjar la pretensió de l'art de reflectir la natura o els homes, ja que només Déu és autènticament creador i no l'artista. Per aquest motiu l'art islàmic està molt lligat a la forma pura i no als motius realistes, amb una intenció simbòlica o decorativa més que emocional. El vincle amb la religió és també propi de l'art cristià medieval, on l'art té una doble funció: de lloança a Déu i d'explicació als creients de la seva obra, per això l'estètica té relació amb la funció didàctica de l'art. Comparteix amb l'art islàmic el fort component simbòlic de les obres.
 
[[Alexander Gottlieb Baumgarten]] va lligar la noció de l'estètica a la del gust:<ref>Anthony Kenny, ''Philosophy in the Modern World'', Oxford University Press, Oxford, 2008. p. 250</ref> hi havia un bon gust (educable) i un mal gust, rebutjable, i la funció de l'espectador era formar-se per adquirir el primer mentre que la funció de l'artista era conèixer la tradició per plasmar les seves emocions en una obra de gust. [[Kant]], a la seva ''Crítica del judici'', va afirmar que aquest gust és subjectiu però que sempre té relació amb la finalitat dels objectes: sembla més bell allò més adequat. [[Friedrich von Schiller ]] afirmava{{Citació necessària|data=desembre de 2013}} que l'adequació, i per tant la funció de l'art, no sorgeix de la finalitat de res, ja que l'art en si mateix no té una utilitat pràctica, sinó que sorgeix de la fusió de raó i sentiment buscant la plasmació de la [[personalitat]] interior de l'artista.
 
D'aquesta concepció es va passar a la idea romàntica de [[genialitat|geni]], on només les ànimes més elevades i inspirades eren capaces de crear art basant-se en el seu interior i no pas en normes externes o models, perquè l'ideal artístic passava per l'exaltació individual i la connexió amb els altres. [[Anthony Ashley Cooper]] li suma{{Citació necessària|data=desembre de 2013}} un aire espiritual. Va agafar força el concepte de [[sublim]], enunciat en època clàssica i lligat als extrems, lloables per la commoció que causen en l'espectador. El pitjor defecte de l'artista no és doncs crear obres lletges sinó deixar indiferent el seu públic. [[Joseph Addison]] va diferenciar{{Citació necessària|data=desembre de 2013}} entre plaers primaris, lligats als sentits i més instintius, i secundaris pel que fa al gaudi estètic.
104.889

modificacions