Estètica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció |
Retiro informació sense referències |
||
Línia 18:
L'Islam va rebutjar la pretensió de l'art de reflectir la natura o els homes, ja que només Déu és autènticament creador i no l'artista. Per aquest motiu l'art islàmic està molt lligat a la forma pura i no als motius realistes, amb una intenció simbòlica o decorativa més que emocional. El vincle amb la religió és també propi de l'art cristià medieval, on l'art té una doble funció: de lloança a Déu i d'explicació als creients de la seva obra, per això l'estètica té relació amb la funció didàctica de l'art. Comparteix amb l'art islàmic el fort component simbòlic de les obres.
[[Alexander Gottlieb Baumgarten]] va lligar la noció de l'estètica a la del gust:<ref>Anthony Kenny, ''Philosophy in the Modern World'', Oxford University Press, Oxford, 2008. p. 250</ref> hi havia un bon gust (educable) i un mal gust, rebutjable, i la funció de l'espectador era formar-se per adquirir el primer mentre que la funció de l'artista era conèixer la tradició per plasmar les seves emocions en una obra de gust. [[Kant]], a la seva ''Crítica del judici'', va afirmar que aquest gust és subjectiu però que sempre té relació amb la finalitat dels objectes: sembla més bell allò més adequat.
D'aquesta concepció es va passar a la idea romàntica de [[genialitat|geni]], on només les ànimes més elevades i inspirades eren capaces de crear art basant-se en el seu interior i no pas en normes externes o models, perquè l'ideal artístic passava per l'exaltació individual i la connexió amb els altres. [[Anthony Ashley Cooper]] li suma{{Citació necessària|data=desembre de 2013}} un aire espiritual. Va agafar força el concepte de [[sublim]], enunciat en època clàssica i lligat als extrems, lloables per la commoció que causen en l'espectador. El pitjor defecte de l'artista no és doncs crear obres lletges sinó deixar indiferent el seu públic. [[Joseph Addison]] va diferenciar{{Citació necessària|data=desembre de 2013}} entre plaers primaris, lligats als sentits i més instintius, i secundaris pel que fa al gaudi estètic.
| |||