Correggio: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: del exercit pontifici > del exèrcit pontifici
m Corregit: del exercit de > del exèrcit de
Línia 67:
*Azzo, nascut el [[1303]] i fill de la segona dona, fou senyor sobirà de Parma proclamat el [[21 de maig]] de [[1341]] (associat al germans), va vendre secretament la ciutat a Obizzo d'Este l'[[octubre]] del [[1344]] per 60.000 florins; fou prepòsit de [[Borgo San Donnino]] des el [[1318]], canònic de la catedral des vers el [[1325]], [[coadjutor]] de la diòcesi de [[Verona]] amb dret a successió des el novembre del [[1331]], va obtenir dispensa de les ordres eclesiàstiques el [[1339]] i fou proclamat senyor sobirà de Correggio, senyor de Castelnuovo di Sotto, Fosdondo, Camporotondo, Castel degli Orsi, Montanara, Campegine, Campagnola, Fabbrico, Bodollo, Bosco dell'Argine, Guastalla i Colorno; va perdre Correggio, Guastalla i Brescello per obra de son germà Guido el [[1344]], i fou privat de Castelnuovo si Sotto per Guido el gener del [[1345]]; fou investit de Berceto i Guardasone el juliol de [[1335]]; fou senyor de Castrignano des el setembre de [[1339]], fins que el va perdre el [[1358]] per una sentencia que l'assignava al bisbe de Parma; privat del feu de Parma el [[1345]], va obtenir dels Visconti la restitució de Guardasone i Colorno, als que es van afegir Castelnuovo dei Monti, Sassatella, Gombio, Rossena i Scalocchio el setembre del [[1357]]. Fou capità del exèrcit pontifici i governador pontifici de Borgo San Donnino des el [[1326]], Capità del exercit dels Scaligeri des el [[1336]], Vicari de Lucca pels Scaligeri des el juny del [[1337]], Governador de Parma pels Scaligeri des el setembre del [[1339]], Governador de Verona el febrer de [[1354]] on va intentar fer-se amb el poder de la ciutat amb l'ajut dels Scaligeri però va fracassar i va haver de fugir cap a [[Ferrara]], Mantua i [[Milà]] on es va establir; fou amic de [[Petrarca]]. Va morir a Milà el [[1367]]. Es va casar a Mantua el febrer de [[1340]] amb Tommasina Gonzaga, filla de Guido I Gonzaga, senyor de Mantua. Va deixar vuit fills: Giberto, senyor de Guardasone, Colorno, Castelnuovo dei Monti, Sassatella, Gombio, Rossena i Scalocchio, Patrici de Parma i Podestà de Milà el [[1372]] que va morir a Guardasone el [[ 19 d'abril]] del [[1402]]; Ludivico, patrici de Parma i capità del exercit dels Visconti que va morir en una batalla a Caprino Bergamasco el [[17 d'agost]] de [[1373]]; el tercer, del que no es coneix el nom i se sap només que fou patrici de Parma i va morir a la presó a Verona el [[1354]]; Antonio, Patrici de Parma i capità del exercit dels Visconti que va morir a la mateixa batalla de Caprino Bergamasco el 1373; Orsola; Elisabeta; Taddea i Giacoma.
*Giovanni, fill de la quarta dona, senyor de part de Correggio, el [[1344]] va ocupar Castelnuovo di Sotto però en fou expulsat per son germà Guido IV. L'emperador li va donar la investidura del feu de Guastalla el [[1347]] però no el va poder ocupar. Fou patrici de Parma i capità al servei dels Visconti. Fou fet presoner a la batalla de Solara el [[1363]] i no se sap quant va morir. Va deixar un fill, Antonio, que va cedir la seva part indivisa de Correggio al seu parent Guido i fou senyor de Torre del Taro des el [[1389]] però en fou privat pels Visconti el [[1397]]. Fou armat cavaller per Bernabé Visconti el [[1378]]; va fundar juntament amb Alberico da Barbiano la Companyia d'Aventurers de San Giorgio (octubre del 1378) i fou capità del exercitexèrcit de Venècia des el desembre del [[1378]]; va passar mes tard al servei de [[Perusa]] ([[1379]]). Alguns el fan morir a [[Asis]] el [[1379]] però podria tractar-se d'un altre personatge (en tot cas després del 1379 ja no se'n tenen mes noticies). La seva filla Francesca vivia a Foumana el [[1410]] i el [[1435]] fou exiliada a [[Forli]] on va morir (es va casar amb Giovanni [[Ordelaffi]], de la família senyorial de Forli i patrici venet i senador de Siena
 
*Beatrice Juniore, filla de la quarta dona, casada amb el comte palatí Giacomo Pepoli, senyor de Bolonya