Reixtuní: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: però si exercits si > però sí exèrcits si |
|||
Línia 17:
El [[645]] l'expedició àrab la va dirigir Habib Ibn-Maslama que amb ajut de Vardik de Mokq va saquejar [[Apahuniq]], [[Shirak]] i [[Bagrevand]] i va ocupar [[Dwin]] sense que Teodor pogués evitar-ho.
El 653 Teodor fou destituït per l'emperador que va traspassar les seves funcions a Sembat Bagratuni. En resposta Teodor va fer que els seus contingents, manats pel seu fill Vard Reshtuni, deixessin el combat el que van fer al mig d'una batalla al [[Eufrates]]. Després d'això només podia aliar-se als àrabs, el que va fer en nom propi i de tota l'Armènia sobre la qual de fet tenia el control. El califa Moawiya va acceptar i va donar a l'Armènia autonomia local i set anys d'exempció d'impostos a canvi de pagar 500 dinars de plata a l'any i d'aixecar un exèrcit de quinze mil homes pel califa; cap força estrangera podria entrar a Armènia però els àrabs no hi enviarien tampoc guarnicions, però
Constantí II va reaccionar i va envair Armènia el [[654]]. Es va establir a [[Teodosiòpolis d'Armènia|Teodosiòpolis]] i molts ''[[nakharars]]'' van anar allí i li van fer submissió, entre ells els Bagratuni de [[Sper]], els [[Manali]], els [[Daranali]], els [[Ekeleatzi]], nakharars de la regió de [[Karin]] (Teodosiòpolis, després Erzurum), del [[Taiq]], de [[Basean]] , [[Vanand]] i [[Shirak]], els [[Korkhoruni]], els [[Dimaksean]], Mushel Mamikonian del [[Airarat]], els [[Aravelian]], els [[Aranean]], els [[Varaznuni]], els [[Gentuni]] i els [[Spanduni]]. Fins i tot el patriarca Nersès va oferir lleialtat a l'emperador. Es van enviar oficial a detenir a Teodor, però aquest els va empresonar i es va refugiar a l'illa de [[Althamar]] al llac Van. El seu gendre Grigor [[Vahevuni]] es va fortificar a Arphat amb el tresor armeni. També li donaven suport Siunia, Aghuània i Kartli. L'emperador va entrar a Dwin i s'hi va establir. Mushel Mamikonian fou nomenat cap de la cavalleria i lloctinent general. Llavors va imposar la doctrina del concili de Calcedònia. Finalment l'emperador va retornar a Constantinoble i va nomenar governador a Maurianos.
| |||