El túnel s'havia excavat segons el [[nou mètode austríac]], a secció completa i discorria per un subsòl format per l'alternànciaalternança d'[[arenisca|arenisques]], [[gres|gresos]] i [[pissarra|pissarres]] i, segons els informes, era d'una arenisca amb un ''[[rock mass rating]]'' (RMR) de 42 a la zona de l'accident. Sis mesos després d'haver-se excavat la secció completa, la convergència del túnel detectada, que fou de 60 mm, va obligar a executar una contravolta en la zona de l'accident. Quan s'estaven rebaixant els 70 cm necessaris per a albergar la contravolta de 30 cm, es va tocar la base d'un pla de discontinuïtat paral·lel a l'eix del túnel, descobert a posteriori. La constructora, la direcció d'obra i la Direcció de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya opinaren diferentment sobre si la discontinuitat era una falla vertical o simplement una zona més diaclassada, però en tot cas, havia servit de llit d'un antic torrent i per tant hi havia aigua. Tampoc se sap encara amb certesa si l'excavació per a la contravolta es féu correctament o no. Immediatament, va aparèixer una xemeneia (dia 25, 1/4 de 9 del matí) i seguidament van començar les tasques d'estabilització (bàsicament projecció de formigó), però encara ningú va témer un col·lapse global, ja que la formació de xemeneies no és estranya. L'estabilització però no va ésser suficient i el col·lapse global es va produir el dia 27.
Pel que fa a la prolongació del [[Metro de Barcelona|Metro]], l'esfondrament va causar un retard de dos anys en l'execució de les obres.<ref name="3cat24">{{citar web |url=http://www.3cat24.cat/noticia/790786/catalunya/El-metro-arriba-al-Carmel-cinc-anys-despres-de-lenfonsament-del-tunel-de-prolongacio-de-la-L5 |títol=Notícia de la inauguració (2010). |consulta=30/7/2010 |data=30/7/2010 |editor=3cat24}}</ref>
