A finals del segle IX, els normands pagans havien conquerit el territori al voltant de Kíev, als voltants del riu [[DnieperDnièper]]. Al 957, la princesa russa [[Olga de Kíev|Olga]], vídua d'[[Ígor de Kíev]], de l'estirp normanda dels [[vareg]]s, va ser [[Bateig|batejada]] a [[Constantinoble]]. El seu nét [[Vladímir I de Kíev|Vladímir]] també es batejà a Constantinoble al 989 i es casà amb la princesa [[Imperi Bizantí|bizantina]] Ana. Pocs anys abans [[Otó I|Otó]], el primer [[emperador]] del que seria conegut com el [[Sacre Imperi Romanogermànic]], s'havia casat amb una altra princesa bizantina. [[Constantinoble]] era encara el centre del món, però dues noves potències estaven creixen a Occident i al nord. Vladimir introduí el [[Cristianisme]] a Rússia per la força. Va portar sacerdots de Constantinoble, va construir moltes esglésies i missions. El 1035, Kíev es convertí en seu metropolitana. El 1054 seguí a Constantinoble al [[Cisma de Roma]] i amb tot això també es tancà a tot allò que venia d'occident.
