Leslie Valiant: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 40:
'''Leslie Gabriel Valiant''' (nascut el [[28 de març]] de [[1949]]) és un [[informàtic teòric]] [[Gran Bretanya | britànic]].
 
==Educació==
Educat al [[King's College, Cambridge]], [[Imperial College London]] i la [[Universitat de Warwick]] on va rebre el seu [[Ph.D.]] en ciències de computació en 1974. Va començar dictant classes a la [[Universitat de Harvard]] el 1982 i actualment és un'' T. Jefferson Coolidge Professor'' de Ciències de Computació i Matemàtiques Aplicades al [[Harvard School of Engineering and Applied Sciences]]. Abans de [[1982]] va ensenyar a més en la [[Universitat Carnegie Mellon]], a la [[Universitat de Leeds]], i a la [[Universitat d'Edimburg]]. El 2010 Valiant rep el [[Premi Turing]].
Valiant Va ser educat en el [[King's College, Cambridge]], [[Imperial College London|Imperial College]] de [[Londres]] i la [[Universitat de Warwick]], on va rebre un [[Ph.D.]] en ciències de la computació al [[1974]].<ref name="mathgene"/>
Educat al [[King's College, Cambridge]], [[Imperial College London]] i la [[Universitat de Warwick]] on va rebre el seu [[Ph.D.]] en ciències de computació en 1974.
 
==Carrera==
Educat al [[King's College, Cambridge]], [[Imperial College London]] i la [[Universitat de Warwick]] on va rebre el seu [[Ph.D.]] en ciències de computació en 1974. Va començar dictant classes a la [[Universitat de Harvard]] el 1982 i actualment és un '' T. Jefferson Coolidge Professor'' de Ciències de Computació i Matemàtiques Aplicades al [[Harvard School of Engineering and Applied Sciences]]. Abans de [[1982]] va ensenyar a més en la [[Universitat Carnegie Mellon]], a la [[Universitat de Leeds]], i a la [[Universitat d'Edimburg]]. El 2010 Valiant rep el [[Premi Turing]].
 
==Investigació==
Valiant és reconegut mundialment pel seu treball en [[ciències de la computació]]. Entre les seves principals contribucions a la [[complexitat computacional]], es troba la seva introducció de la notació de [[Numeral-P-complet]] per explicar per què els problemes d'[[enumeració]] són intractables. També va introduir el model d'[[aprenentatge automàtic]] [[Probably approximately correct learning|PAC]], que va ajudar al desenvolupament d'aquesta teoria, i el concepte d'[[algoritme hologràfic|algoritmes hologràfics]]. Leslie Valiant també treballa en [[neurociència computacional]], especialment en la comprensió de la memòria i l'aprenentatge.
 
==Premis i honors==
Va rebre el [[Premi Nevanlinna]] el 1986, el [[Premi Knuth]] el 1997, i el premi atorgat per la [[European Association for Theoretical Computer Science|EATCS]] el 2008<ref>David Peleg [https://www.eatcs.org/index.php/eatcs-award/625 The EATCS Award 2008 - Laudatio for Professor Leslie Valiant] European Association of Theoretical Computer Science.</ref>. És membre de la [[Royal Society]] de [[Londres]], de l'[[American Association for Artificial Intelligence]], i de la [[Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units]].
 
Un dels seus [[article científic|articles]] més significatius, escrit juntament amb [[Vijay Vazirani]], demostra que si [[Problema de satisfacibilitat booleana|UNIQUE-SAT]] ∈ [[P (Complexitat)|P]], aleshores es compleix que [[NP (Complexitat)|NP]] = [[RP (Complexitat)|RP]].
 
Valiant va rebre el Premi Turing de l'[[Association for Computing Machinery|ACM]], al 2010<ref>Josh Fishman [http://chronicle.com/blogs/wiredcampus/probably-approximately-correct-inventor-from-harvard-u-wins-turing-award/30211?sid=wc&utm_source=wc&utm_medium=en "‘Probably Approximately Correct’ Inventor, From Harvard U., Wins Turing Award"] ''Chronicle of Higher Education'' March 9, 2011.</ref><ref>[http://www.acm.org/news/featured/turing-award-2010 ACM Turing Award Goes to Innovator in Machine Learning] ACM Computing News</ref> "per les seves transformadores contribucions a la teoria de la computació, inclosa la teoria de l'aprenentatge probable, aproximadament correcta, la complexitat de l'enumeració i de la computació algebraica, i teories de la computació paral·lela i distribuïda."
 
==Referències==