El 1926, l'exèrcit britànic va canviar la nomenclatura i el SMLE es va passar a cridaranomenar Rifle No 1 Mk III o III*, quedant obsolets els MLE i LEC juntament amb els primers models del SMLE. Molts Mk III i III* es van convertir a un calibre menor 22 per a entrenament, i van ser designats Rifle No 2; el Pattern 14 va passar a ser l Rifle No 3 .
El disseny del SMLE era bastant costós de fabricar per la quantitat d'operacions mecàniques que necessitava. En elsAls [[dècada del 1920|anys 20]] es van realitzar diversos experiments per solucionar aquests problemes, reduint el nombre de peces complexes. El SMLE Mk V, posteriorment Rifle No 1 Mk V, utilitzava un nou sistema de punteria, movent l'alça al seu anterior posició sobre el canó, la qual cosa augmentava la distància entre les mires i millorava el radi de punteria. Es van fer modificacions en el carregador i en el canó. No obstant això, aquest disseny era encara més complicat de fabricar que el Mk III, produint aproximadament unes 20.000 unitats entre 1922 i 1924.
Entre 1930 i 1933 es va fabricar una nova versió, el No 1 Mk VI, que tenia un canó "flotant", que no estava connectat rígidament a la recambra, permetent que l'expansió i contracció del canó no esel deformés a causa del calor. La seva producció va ser únicament de 1.025 unitats.
