Codi Gray: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: vigent, tot i que > vigent, encara que
enllaç trencat
Línia 52:
El codi binari reflectit va ser aplicat per endevinalles matemàtiques abans de ser utilitzat per a l'enginyeria. L'enginyer francès [[Émile Baudot]] li va donar una aplicació al codi de Gray a [[1878]] en [[telegrafia]], treball pel qual va ser condecorat amb la [[Legió d'Honor]].
 
El codi Gray és atribuït en algunes ocasions, de manera incorrecta,<ref name="knuth"> Knuth, Donald E. "Generating all '' n ''-tuples." '' The Art of Computer Programming, Volum 4A: Enumeration and backtracking '', pre-fascicle 2a, [[15 d'octubre]] de [[2004]]. {{Citar web|url=http://www-cs-faculty.stanford.edu/{knuth/fasc2a.ps.gz|títol=www-cs-faculty.stanford.edu}} {{Enllaç no actiu | url=http://www-cs-faculty.stanford.edu/{knuth/fasc2a.ps.gz | data=febrer de 2013}} </ref> a [[Elisha Gray]] (en '' Principles of Pulse Code Modulation '', KW Cattermole,<ref > KW Cattermole, '' Principles of Pulse Code Modulation '', American Elsevier Publishing Company, Inc, [[1969]], New York NY, ISBN 0-444-19747-8. </ref> per exemple.)
 
Fins a la primera meitat dels [[anys 1940]] els circuits lògics digitals es realitzaven amb [[vàlvula termoiònica|vàlvules de buit]] i dispositius electromecànics. Els [[comptador]]s necessitaven [[Potència aritmètica|potència]] s molt elevades a l'entrada i generaven pics de [[soroll]] quan diversos bits canviaven simultàniament. Tenint en compte això, Frank Gray va inventar un mètode per convertir [[circuit analògic|senyals analògics]] a grups de codi binari reflectit utilitzant un aparell dissenyat amb vàlvules de buit, amb la qual cosa va garantir que en qualsevol transició variaria només un bit.