Dromeosàurids: diferència entre les revisions

Els '''dromeosàurids''' (''Dromaeosauridae'') constitueixen una [[família (biologia)|família]] de [[dinosaures]] [[teròpodes]] similars als [[ocells]]. Eren de mides mitjanes a grans, emplomats, carnívors i van prosperar al període [[Cretaci]]. En llenguatge col·loquial se'ls anomena "raptors", un terme popularitzat per la pel·lícula ''[[Jurassic Park]]''. perVan aconseguir subsistir fins al Cretaci Superior (fa 65,5 milions d'anys, en el Maastrichtià), existint aproximadament 100 milions d'anys. Els dromeosàurids compten amb fòssils trobats a [[Amèrica del Nord]], [[Europa]], [[Àfrica Septentrional]], [[Japó]], [[Xina]], [[Mongòlia]], [[Madagascar]], [[Argentina]] i l'[[Antàrtida]]. El nom ''Dromaeosauridae'' significa 'llangardaixos que corren', del [[grec antic|Grec]] ''dromeus'' (''δρομευς'') 'corredor' i ''sauros'' (''σαυρος'') 'llangardaix'.

El distintiu pla corporal dels dromeosàurids va ser la major causa pel reavivamiento de teories que consideraven als dinosaures com a actius, ràpids, i familiaritzats a les aus. La il·lustració de [[Robert Bakker]], publicada en la monografia de [[1969]] per [[John Ostrom]], la qual retrata al dromeosàurid ''[[Deinonychus]]'' en un veloç caminar, és una de les reconstruccions paleontològiques més influents en la història. El pla corporal del típic dromeosàurid compta amb un crani relativament gran, dents serrades, musell estret, i ulls orientats cap endavant que indiquen cert grau de visió binocular. Els dromeosàurids, igual que la gran majoria de teròpodes, posseïen un coll no gaire llarg amb forma de S, al costat d'un tronc comparativament petit i baix. S'assemblen a la resta de maniraptors pels seus llargs braços que podien plegar-se contra el cos (en algunes espècies), i mans una miqueta llargues a les quals s'adhereixen tres dits allargats (sent de major longitud el segon i de menor el primer) que acaben en afilades arpesurpes. En elAl maluc es destaca una bota púbica particularment llarga, la qual està projectada sota la base de la cua. Ambdues potes disposen d'una arpaurpa perllongada i recurvada en el segon dit. La cua dels dromeosàurids era prima, constituïda per allargades i petites vèrtebres que mancaven d'apòfisi transversa i espines neurals després de la 14ava vèrtebra caudal.

Els descobriments dels [[sinornitosaure]]s i dels ''[[Microraptor]]'' a [[Xina]], i del ''[[Bambiraptor]]'' a [[Estats Units]], semblen indicar que els dromeosàurids són els dinosaures més estretament emparentats amb les aus. Es considera que, en general, estaven coberts d'un plomatge molt similar al de les aus actuals. Els microraptors posseïa ales indistinguiblesindistingibles de les de les aus primitives, a més d'un altre parell d'ales ena les potes posteriors. Els [[sinornitosaure]]s, uns dromeosàurids no voladors, exhibiánexhibien enun cos cobert per protoplumasprotoplomes i plomes més complexes.

Posseïen gran divergència en grandària, sentessent els ''Microraptor'' els més petits fins avui, amb només 0,77 m de longitud, i el major l'''[[Utahraptor]]'', de fins a 7 m de llarg.