Permitivitat del buit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 5:
Els punts suspensius "..." no constitueixen una inexactitud experimental (el valor és exacte), sinó l'error introduït pel truncament d'un valor decimal que no acabat.
Aquesta constant es refereix a les unitats de [[càrrega elèctrica]] en relació a magnituds mecàniques, com la longitud i la força.<ref>{{
:<math>\ F_C = \frac{1} {4 \pi \varepsilon_0} \frac{q_1 q_2} {r^2}</math>
Línia 15:
El valor de ε<sub>0</sub> es defineix segons la fórmula <ref name=ep0>
El valor numèric exacte es pot trobar a:
{{
</ref>
Línia 36:
Segons les propostes per redefinir l'ampere com un nombre fix de s càrregues elementals per segon,<ref>
{{Cite document |contribution = Resolution 1 of 24th meeting of the General Conference on Weights and Measures |title = On the possible future revision of the International System of Units, the SI | url = http://www.bipm.org/utils/en/pdf/24_CGPM_Resolution_1.pdf | publisher = International Bureau for Weights and Measures |location = Sèvres, France |date=21 Oct, 2011}} No s'espera que s'aprovi fins que es compleixen algunes condicions prèvies, i en tot cas no abans de 2014. vegeu {{
</ref> la constant elèctrica ja no tindria un valor fix exacte. El valor de la càrrega de l'electró es convertiria en un nombre definit, no mesurada, fent de μ <sub>0</sub> una quantitat mesurada. En conseqüència, ε<sub>0</sub> tampoc no seria exacte. Com abans, es definiria per l'equació ε<sub>0</sub> = 1 / (μ<sub>0</sub> c<sub>0</sub><sup>2</sup>), però ara amb un error de mesurament relacionada amb l'error relacionat amb que en la constant magnètica μ</ub>0</sub>, Aquest error de mesura pot estar relacionat amb l'error de la constant d'estructura fina α:
Línia 79:
|any=1985
|pàgina=40
|isbn=0201078368}}</ref> o "permitivitat de l'espai lliure" <ref name="Saleh">B. E. A. Saleh and M. C. Teich, ''Fundamentals of Photonics'' (Wiley, 1991)</ref> s'han generalitzat. Les organitzacions de normalització en tot el món utilitzen ara "constant elèctrica" com un terme uniforme per aquesta quantitat,<ref name="CODATA"/> i els documents de normes oficials han adoptat el terme (encara que segueixen a la llista els termes més vells com a sinònims).<ref>{{
Un altre sinònim històric era "constant dielèctrica del buit", així com "constant dielèctrica" s'usaven de vegades en el passat en lloc de la permitivitat absoluta.<ref name="Freie Universität Berlin">{{
| cognom = King
| nom = Ronold W. P.
Línia 88:
| any = 1963
| lloc = New York
| pàgina = 139}}</ref> No obstant això, en l'ús modern "constant dielèctrica" típicament es refereix exclusivament a una [[permitivitat relativa]] ε/ε<sub>0</sub> i àdhuc aquest ús es considera "obsolet" per part d'alguns organismes de normalització que consideren més acurat [[permitivitat estàtica relativa]].<ref name="IUPAC"/><ref>{{
Quant a la notació, la constant es pot denotar per qualsevol <math>\varepsilon_0\,</math> o <math>\epsilon_0\,</math>, amb algun dels [[glif]]s comuns per la lletra [[èpsilon]].
Línia 133:
El sistema d'equacions així generades es coneix com el sistema d'equacions racionalitzades metro-quilogram-segon sistema d'equacions (mks), o sistema d'equacions "metro-quilogram-segon-ampere (mksa)". Aquest és el sistema utilitzat per definir les unitats del SI.<ref>{{
A la nova quantitat ''q'' se li dóna el nom de "càrrega elèctrica mks", o (en l'actualitat) només "càrrega elèctrica". Evidentment, la quantitat ''q'' <ub>s</sub>es utilitzada en l'antic sistema cgs esu està relacionada amb la nova quantitat ''q'' per
| |||