Ressonància magnètica nuclear: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'perturbació' per 'pertorbació'
Línia 34:
===Espín nuclear i magnetisme===
 
Tots els [[nucleons]], esés a dir els [[neutrons]] i [[protons]] que formen els [[nuclis atòmics]], tenen una propietat [[mecànica quàntica|quàntica]] intrínseca anomenada [[espín]]. L'espín total del nucli ve donat pel [[nombre quàntic d'espín]] ''S''. Si el nombre total tant de protons com de neutrons a un [[nucleid]] és parell, aleshores {{nowrap|''S'' {{=}} 0}}, que vol dir que el nucli no té espín. El que passa en aquests casos es que els protons i els neutrons (que són partícules amb espín-{{frac|1|2}} i per tant [[fermions]]) es poden aparellar exactament, igual que quan els electrons s'aparellen als [[orbital atòmic|orbitals atòmics]] donant un espín total de zero.
 
A diferència dels electrons, l'energia d'un protó i un neutró és menor quan els seus espins són paral·lels, '''no anti-paral·lels''', ja que aquesta configuració paral·lela no infringeix el [[principi d'exclusió de Pauli]] perquè aquests dos nucleons tenen una subestructura, els [[quark|quarks]]. Per tant, l'estat fonamental d'espín pel deuteró (el nucli de [[deuteri]], l'isòtop <sup>2</sup>H de l'hidrògen)—que només té un protó i un neutró—té un espín total de '''1''', ''no de zero''. Això implica que un deuteró aïllat exhibeix un espectre de RMN d'absorció característic d'un nucli quadrupolar d'espín '''1''', que en l'estat "rígid" a temperatures molt baixes és el típic ''doblet'' (no un singlet com <sup>1</sup>H aïllat o qualsevol altre fermió aïllat o nucli dipolar d'espín {{frac|1|2}}). Per altra banda, degut al principi d'exclusió de Pauli, l'isòtop [[triti]] de l'hidrògen ha de tenir un parell d'espins antiparal·lels de neutrons (d'espín total zero), a més d'un protó d'espín 1/2. Per tant, el caràcter del nucli de triti és magnètic dipolar, ''no quadrupolar''—com el del deuteró—i l'espin total del nucli de triti és 1/2, com el de l'isòtop més abundant de l'hidrògen, el nucli <sup>1</sup>H (el [[protó]]). L'absorció RMN de radio freqüència del triti is una mica més gran que la del <sup>1</sup>H perquè el nucli de triti té una [[fracció giromagnètica]] una mica més gran que <sup>1</sup>H. En molts altres casos de nuclis ''no radiactius'', l'espin total tampoc és zero. Per exemple, el nucli <sup>27</sup>Al te un espín total de {{nowrap|''S'' {{=}} {{frac|5|2}}}}.