Lèmurs: diferència entre les revisions

L'[[escorça]] i els exsudats de les plantes, com ara la [[saba]] d'arbre, són consumides per poques espècies. La ingestió d'exsudats ha sigut observada amb 18 espècies de plantes i només a les regions seques del sud i l'oest de Madagascar. El [[lèmur forcat de Masoala]] i el [[lèmur nan de Coquerel]] són les úniques espècies que consumeixen saba d'arbres amb regularitat. Mai no s'ha observat que l'escorça sigui un element significatiu en la dieta dels lèmurs, però almenys quatre espècies en mengen: l'ai-ai, el [[lèmur mostela de cua vermella]], el [[lèmur bru]] i el [[sifaca de Verreaux]]. L'alimentació amb escorça generalment acompanya l'alimentació amb exsudats, tret del consum per part de l'ai-ai d'escorça d'''[[Afzelia bijuga]]'' a la reserva de Nosy Mangabe, al nord-est de l'illa.<ref name="2003NatHist-13d" />

 

 

Els lèmurs són animals socials i viuen en grups que en general tenen almenys quinze individus.<ref name="2003Sussman5" /> Entre els seus models de organització social, es poden mencionar el model «solitari, però social» i el model de «fissió-fusió»,{{#tag:ref|En primatologia, una organització de fissió-fusió és aquella en què la composició canvia cada dia, car els seus membres se separen durant períodes de temps més o menys llargs. Per exemple, els individus dormen junts, però busquen aliment en petits grups que es desplacen en diferents direccions durant el dia.<ref>{{cita libro | url=http://books.google.es/books?id=vt1BF53n3woC&pg=PA88&lpg=PA88 |página=88 | título=Diccionario de ecología: paisajes, conservación y desarrollo sustentable para Latinoamérica |autor=Sarmiento, F. O.; Vera, F.; Juncosa, J. |editorial=Editorial Abya Yala |año=2000 |isbn=9978046771 | idioma = castellà}}</ref>|name="fision-fusion"|group="N"}} «unions de parella» i «grups multimascle».<ref name="2003Sussman1">{{Harvsp|Sussman|2003|pp=3–37}}</ref> Els lèmurs nocturns són fonamentalment solitaris però socials. De nit busquen aliment tot sols, però en general es reuneixen en grups durant el dia. El grau de socialització varia en funció de l'espècie, el gènere, la localització i l'estació.<ref name="2003Sussman4" /><ref name="2003Sussman7" /> Per exemple, en moltes espècies nocturnes les femelles, juntament amb les seves cries, comparteixen llocs de cria amb altres femelles i possiblement un mascle. Aquests llocs de cria abasten un ample territori i els poden compartir diversos grups de femelles. En el cas dels lèmurs mostela i els lèmurs forcats, una o dues femelles poden compartir un territori, possiblement amb un mascle. A més de compartir espais vitals, també es relacionen vocalment o física amb el seu company de territori mentre busquen aliment durant la nit.<ref name="2003Sussman7" /> Entre els lèmurs diürns es donen molts dels sistemes socials vistos en micos i hominoïdeus.<ref name="2003Sussman5" /><ref name="2003Sussman7" /> Viuen en grups socials relativament permanents i cohesionats. Els grups multimascle són el sistema més comú entre ells, igual que en la majoria de primats antropoïdeus.{{#tag:ref|Els grups multimascle, també anomenats multimascle/multifemella, són un tipus de organització social en què el grup està format per més d'un mascle adult, més d'una femella adulta i cries i joves de totes les edats. És el grup social més comú entre els primats i està format per entre 10 i 100 individus.<ref>{{Harvsp|Sussman|2003|p=29}}</ref>|name="multimachos"|group="N"}} Els [[Eulemur|lèmurs bruns o vertaders]] utilitzen aquest sistema social i sovint viuen en grups de deu individus o menys. S'ha comprovat que els lèmurs de collar viuen en societats de fissió-fusió<ref name="2003Sussman7" /> i que els indris formen unions de parella.<ref name="2003Sussman1" />