Nogais: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: armades son continues; aviat > armades són contínues; aviat |
m Corregit: i el seus > i els seus |
||
Línia 29:
== Història ==
El seu establiment com a poble és realacionat amb la creació de l'Estat Nogai, creat per [[Edigü]] (l' ''Edigey'' de les cròniques russes), el cèlebre general de l'estat tàtar de l'[[Horda daurada]], ètnicament turco-mongol. L' ''ulus'' (patriomoni) dels nogais se separà de l'Horda daurada el [[1390]]; llur pàtria d'origen eren les grans terres de pasturatge, exteses entre els rius Emba i Yayik (avui Ural) i es traslladaren a l'àrea estepària del Càucas Septentrional. Sota el regnat del fill d'Edigu, [[Nur al Din]] (1426-1440), les tribus nogais s'estengueren pel [[Volga]], i cap al [[1550]], ocuparen el territori entre el Volga i l'Ural. Durant els segles XV-XVI l'Horda Nogai esdevé un estat tàtar important, sucdessor de l'Horda d'Or; comprenia diverses tribus turco-tàrtares qu jugarien un rol actiu en la formació de nombrosos pobles túrquics actuals, com [[tàtar]]s, [[baixkir]]s, [[kazak]]s i [[karakalpak]]s. La força política dominant de l'Horda Nogai fou sense dubte la tribu mangit, de la que era originari Edigü. Per això es donaren el nom de ''Mangit'' en el primer segle de la seva independència política.
En el segle XV, la Gran Horda Nogai constituïa la força militar més poderosa d'Europa Oriental, ja que podia mobilitzar 100.000 efectius a cavall. Vivien en tendes de feltre (iurtes) i
Fins al 1860 foren pastors nòmades per excel·lència (ramats de xais, cavalls i camells), i no practicaven l'agricultura (llevat el [[mill]]) ni l'artesania, ja que tots aquests productes eren obtinguts com a botí. Tots els homes adults eren guerrers (uns 200.000 el 1550) en una població potser de 350.000 habitants
La mateixa tribu mangit era d'origen mongol, bé que la genealogia familiar del clan d'Edigü, visiblement influït pels pietistes musulmans, pretenia remontar-se al Profeta [[Mahoma|Muhammed]]. En la primera meitat del segel XVI conegué la seva major expansió, i a la caiguda del [[khanat de Kazan]] fou la potència musulmana més poderosa a la regió. El cap de l'Horda era cunyat del tsar [[Ivan IV el Terrible]], a la cort del qual hi havia molts nobles nogais.
| |||