Revisió del 19:39, 27 març 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: els bens eclesiàstics > els béns eclesiàstics ← Edició anterior		Revisió del 14:15, 9 abr 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: defensar el seus > defensar els seus Edició següent →
Línia 22: Després de diverses disputes, el [[1151]] l'arquebisbe cedí els seus drets sobre Tarragona al rei, però Robert no ho va acceptar. El [[1153]] s'arribà a una entesa amb l'arquebisbe i el comte [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]] que suposava la renúncia de Robert. Poc després però, moria Robert d'Aguiló.<ref>{{GEC\|0011331}}</ref> El seu fill Guillem, que el va succeir, no va reconèixer la renúncia del pare, i va defensar elels seus drets amb les armes contra el nou arquebisbe [[Hug de Cervelló]]. L'any [[1168]] a Tarragona i davant el rei se celebrà un judici en el qual es considerà vàlida la cessió feta per Robert a l'arquebisbe, però es concedí a la família Aguiló el dret de nomenar vegueries i justícies. Aquesta concessió no va agradar al bisbe Hug i el mateix any Guillem fou assassinat a [[Tortosa]], i segons el seu germà Berenguer d'Aguiló el crim fou instigat per l'arquebisbe. La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer<ref>{{ref-llibre\|cognom=Tricaz\|nom=Enric\|títol=Homes i dones pels carrers de Reus\|pàgines=129-130\|lloc=Valls\|editorial=Cossetània\|any=2010\|isbn=9788497916929}}</ref>

Robert d'Aguiló: diferència entre les revisions