Figuralisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en el registre agut. Pel contrari, baixar, el terra, -> en el registre agut. En canvi, baixar, el terra, |
m Corregit: el seus desenvolupament > el seu desenvolupament |
||
Línia 56:
Especialment [[Johann Sebastian Bach]] va fer un ús altament simbòlic i força més allunyat dels mers efectes sonors, d'aquesta tècnica que li serví molt sovint de font d'inspiració. Són conegudes, per exemple, les seves maneres de representar la creu (símbol central de la [[Passió (música)|Passió]] que en alemany es diu igual que [[alteració (música)|diesi]] (''kreuz''), ja fos utilitzant aquestes alteracions, ja fos ''dibuixant'' una mena de creu sobre la partitura, per mitjà d'una única línia melòdica (línia horitzontal) que queda segmentada per un gran acord en ''[[tutti]]'' que apareix com una línia vertical.
Més enllà de l'ús de figures aïllades per a la descripció o reforçament d'idees precises i concretes contingudes en el text, la [[retòrica]] va brindar a la música una gran quantitat de recursos per a l'organització temporal del discurs que, sobretot van ser de gran importància en el [[música barroca|Barroc]], i que van portar a la codificació de les principals [[forma musical|formes musicals]] en el [[Classicisme musical|Classicisme]]. En són exemples la [[forma sonata]] amb el
Alguns dels teòrics que van sistematitzar aquesta tècnica foren Nicolaus Listenius (''Rudimenta musicae in gratiam studiosae iuventutis diligenter comportata'', 1533), Heinrich Faber (''Musica poetica'', 1548), Joachim Burmeister, (''Musica poetica'', 1606), Johann Andreas Herbst (''Musica poetica'', 1643) i [[Johann Jakob Walther]] (1708).
| |||