Parc Schierbeck: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
Ampliació de l'article.
Línia 4:
German Schierbeck arribà a [[Puigcerdà]] per primera vegada a l'any [[1866]] . Allà es feu construir la seva residència d'estiu, anomenada Ro de Rigolisa. Posteriorment seguí comprant terrenys per ampliar la seva finca i comprà l'anomenat "camp de l'estany", situat al costat de l'Estany de Puigcerdà.
 
Al [[1884]], sorgí l'idea de fer un parc al costat de l'estany. Aquesta idea, plantejada tant per estiuejants com per la classe dirigent de la vila, agradà molt a German Schierbeck i presentaren el projecte al consistori per la seva aprovació. Aquest hi accedí i s'iniciaren les obres de delimitació del mateix el 25 de setembre de 1890 dins de l'anomenat "camp de l'estany", cedit per German Schierbeck.
 
Al 1912 morí German Schierbeck sense veure acabada la seva obra, que continuà la seva filla Maria Schierbeck Esclús.
 
Les bases del conveni - donació del "camp de l'estany" es donaren a conèixer el dia 18 de desembre de 1924. Amb aquest conveni, la família Schierbeck cedia oficialment els 9000m2 del "camp de l'estany" que anirien íntegrament destinats a ús com a parc a canvi de la cessió d'un terreny de 400m2 i l'obertura d'una nova urbanització que durà el nom familiar. Aquest conveni es firmà definitivament el 10 d'abril de 1927.
 
La inauguració final del Pac Schierbeck es dugué a terme el 9 de setembre de 1925 amb la presència de Maria Schierbeck i Esclús i de l'alcalde Bonaventura Vernis i Juvés.
 
Monument.
 
Inicialment, el parc contava amb un monument dedicat a German Schierbeck , inaugurat el 12 de setembre de 1930. Aquest era un bust damunt un pedestal. El monument es situà en primer lloc en un lateral del parc i a l'any 1932 es decidí traslladar-lo al centre del parc. El monument fou destruït a l'any 1936 pel comitè revolucionari anarcosindicalista de la CNT-FAI, que s'apoderà de la Vila en esclatar la Guerra civil Espanyola. Hi hagueren dos intents de refer-ho, un a l'any 1945 i una altre al 1948 però al final no es dugueren a terme.
 
Altres elements que hi figuren dins del parc es construïren a partir de l'any 1932, com els colomers, els quioscs i bars, botigues de records i la zona de gronxadors i parc infantil.
 
Amb la darrera remodelació de l'Estany i del parc, duta a terme a l'any 1991-1992, destaca la important replantació d'arbres feta per minimitzar els danys soferts durant les ventades de l'any 1984 i realitzades per la Doctora Maite Joseph Rubió i Antoni Falcón Vernís, director de Parcs i Jardins de Barcelona.
 
[[Categoria:Geografia de Puigcerdà]]