Alans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: X el historiador Masudi > X l'historiador Masudi |
m Corregit: com [[Daryal > com a [[Daryal |
||
Línia 32:
El [[737]] Marwan ben Muhammad va arribar al país dels [[khàzars]] després de passar per Bab al-Alan ([[Darial]]) al país alà. Els alans es van convertir al cristianisme sobre el patriarca bizantí [[Nicolau I el Místic]] (entre [[901]] i [[925]]), però [[Masudi]] a l'obra ''Murudj'' diu que van fer apostasia el [[932]] i van expulsar als sacerdots i bisbes; [[Ibn Rusta]] diu que només el rei era cristià, però posteriorment devien retornar a la fe. Els musulmans no esmenten cap més pobles entre els alans i els territoris del ''Sahib al-Sarir'' (el rei dels avars del Dagestan, també cristià). Ibn Rusta esmenta a la tribu ''D.khsas'' o Rukhs-as com la més noble dels alans i correspondria probablement als antics roxolans (''roxolani''); una altra tribu esmentada com els ''twlas'' (lectura probable twal-as) serien els ''tualtae'' que viuen ara a l'altra part del Caucas. La seva capital és esmentada com a M.gh.s que seria [[Magas]].
El [[857]] el general del califa, Bugha, va envair [[Transcaucàsia]] i el nord del Caucas, devastant [[Geòrgia]], [[Abkhàzia]], [[Alània]] i [[Khazària]]; els alans es van refer i van restaurar el seu estat i són esmentat sovint a les cròniques medievals. Els àrabs els anomenaven Alans o As i els russos i hongaresos els anomenaven Yas. Al segle X l'historiador Masudi indicava que el seu regne anava del [[Daguestan]] a Abkhàzia i el definia com a molt pròsper; el rei disposava de 30000 cavallers; milers de petits establiments propers un a l'altre donaven una gran heterogeneïtat al regne; molts alans eren cristians i altres adoraven ídols; tenien al nord als magiars i als búlgars (txuvaixos); al pas conegut generalment com a [[Daryal]] se li va donar el nom de [[Porta dels Alans]] (Bab al-Lan, en persa Dar-e Alan, del que va derivar Daryal). Ja els [[sassànides]] l'anomenaven Tro A'l'nn i Bb A'l'n'n que vol dir porta dels alans (i no dels [[aghuans]] o albans; Troa i Bba vol dir Porta)
== Del segle XIII a l'actualitat ==
| |||