Anticòs monoclonal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m Corregit: com [[anticòs > com a [[anticòs
Línia 4:
 
==Producció d'anticossos monoclonals==
Si una substància estranya (un [[antigen]]) s'injecta en el cos d'un ratolí o en un humà, alguna de les [[Limfòcit B|cèl·lules B]] del seu sistema immunitari es transformaran en [[Plasmòcit|cèl·lules plasmátiques]] i començaran a produir anticossos que s'uniran a aquest antigen. Cada cèl·lula B produeix un sol tipus d'anticòs, però diferents limfòcits B, produiran anticossos estructuralment diferents que s'uneixen a distintes parts de l'antigen. Aquesta barreja fisiològica natural d'anticossos és coneguda com a [[anticòs policlonal|anticossos policlonals]].
 
Per a produir anticossos monoclonals, primer s'extreuen cèl·lules B de la [[melsa]] d'un animal que ha estat exposat a l'antigen. Aquestes cèl·lules B són fusionades en presència de [[Polietilenglicol|polietilenglicol (PEG)]] amb cèl·lules tumorals de [[mieloma múltiple]] (un tipus de càncer) que poden créixer indefinidament en un [[cultiu cel·lular]]. Aquesta fusió fa a les membranes cel·lulars més permeables. Aquestes cèl·lules fusionades híbrides, anomenades [[hibridoma|hibridomes]] poden multiplicar-se ràpidament i indefinida, i poden produir gran quantitat d'anticossos. Els hibridomes són suficientment diluïts i conreats per a obtenir un nombre diferent de determinades colònies, les quals produeixen només un tipus d'anticòs. Els anticossos de diferents colònies són analitzats per a conèixer la seva capacitat d'unir-se a un antigen determinat, per exemple amb un tipus de test anomenat [[ELISA]], i per a seleccionar-se i aïllar-se de la manera més efectiva.