Diferència entre revisions de la pàgina «Anticòs»

2 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
Corregit: com [[antigen > com a [[antigen
m (Corregit: com part del > com a part del)
m (Corregit: com [[antigen > com a [[antigen)
L'anticòs típic està constituït per unitats estructurals bàsiques, cadascuna d'elles amb dues grans cadenes pesants i dues cadenes lleugeres de menor mida, que formen [[monòmer]]s amb una unitat, [[dímer]]s amb dues unitats, tetràmers amb quatre unitats o pentàmers amb cinc unitats. Els anticossos són sintetitzats per un tipus de [[leucòcits]] anomenats [[limfòcits B]]. N'existeixen diferents tipus, anomenats [[isotip]]s, que es diferencien per la forma de les cadenes pesants que tenen. Es coneixen cinc tipus diferents d'isotipus en els [[mamífers]], que desenvolupen funcions diferents, contribuint a dirigir la resposta immunitària adequada per cada tipus de cos estrany que troben.<ref name=Market>Eleonora Market, F. Nina Papavasiliou (2003) [http://biology.plosjournals.org/perlserv/?request=get-document&doi=10.1371/journal.pbio.0000016 ''V(D)J Recombination and the Evolution of the Adaptive Immune System''] PLoS Biology, 1(1): e16.</ref>
 
Tot i que l'estructura general de tots els anticossos és molt similar, una petita regió de l'àpex de la [[proteïna]] és extremadament variable, cosa que possibilita l'existència de milions d'anticossos diferents, cadascun amb un extrem lleugerament diferent. Aquesta part de la proteïna és coneguda com a regió hipervariable. Cadascuna d'aquestes variants es pot unir a una "diana" diferent, coneguda com a [[antigen]].<ref name=Janeway5>{{ref-llibre | autor= Janeway, C.A. |coautors=et al | títol= Immunobiology. | edició= 5a edició | editorial= Garland Publishing | any= 2001 | url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/bv.fcgi?call=bv.View..ShowTOC&rid=imm.TOC&depth=10 | isbn= 0-8153-3642-X }}</ref><ref>Vegeu també {{ref-llibre| autor =Janeway, CA; Staff, VV. |altres=Eva Sanz (trad.) | títol =Inmunobiología: el sistema inmunitario en condiciones de salud y enfermedad | any =2003 |editorial = Elsevier España | isbn = 978-84-458-1176-4 }}</ref> Aquesta enorme diversitat d'anticossos permet al sistema immunitari reconèixer una diversitat igualment elevada d'antígens. L'única part de l'antigen recognoscible per l'anticòs es denomina [[epítop]]. Aquests epítops s'uneixen amb el seu anticòs corresponent en una interacció molt específica que es denomina [[enzim#Model d'acoblament induït|acoblament induït]], que permet als anticossos identificar i unir-se només al seu antigen entre tots els milions de molècules diferents que componen un [[organisme]].
 
El reconeixement d'un antigen per part d'un anticòs el "marca" per ser atacat per altres parts del [[sistema immunitari]]. Els anticossos també poden neutralitzar directament els seus objectius, per exemple, mitjançant la unió a una part d'un [[patogen]] necessària perquè aquest provoqui una [[infecció]].
1.123.232

modificacions