Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: com part del > com a part del
En general, els arqueobacteris i bacteris són bastant semblants en forma i en mida, tot i que alguns arqueobacteris tenen formes molt inusuals, com ara les cèl·lules planes i quadrades d'''[[Haloquadra|Haloquadra walsbyi]]''. Malgrat aquesta semblança visual amb els bacteris, els arqueobateris tenen gens i diverses [[ruta metabòlica|rutes metabòliques]] que són més properes a les dels eucariotes; notablement, els [[enzims]] implicats en la [[transcripció (genètica)|transcripció]] i la [[traducció (biologia)|traducció]]. Altres aspectes de la bioquímica dels arqueobacteris són únics, com ara els [[èter lípid|èters lípids]] de les seves [[membrana cel·lular|membranes cel·lulars]]. Els arqueobacteris exploten una varietat de recursos molt més grans que els eucariotes; des de [[compost orgànic|compostos orgànics]] familiars com ara els [[sucre]]s, fins a l'ús d'[[amoníac]], [[Ió (àtom)|ions de metalls]] o fins i tot [[hidrogen]] com nutrients. Els arqueobacteris tolerants de la sal (els [[halobacteri]]s) utilitzen la llum solar com font d'energia, i altres espècies d'arqueobacteris [[fixació del carboni|fixen carboni]]; tanmateix, a diferència de les [[plantes]] i els [[cianobacteri]]s, no es coneix cap espècie d'arqueobacteri que sigui capaç d'ambdues coses. Els arqueobacteris es [[reproducció asexual|reprodueixen asexualment]] i es divideixen per [[fissió binària]], fragmentació o gemmació; a diferència dels bacteris i els eucariotes, no es coneix cap espècie d'arqueobacteri que formi [[endòspora|espores]].
 
Originalment, els arqueobacteris eren vists com a [[extremòfil]]s que vivien en ambients severs, com ara [[aigües termals]] i [[llac salat|llacs salats]], però posteriorment se'ls ha observat en una gran varietat d'[[hàbitats]], com ara [[sòl]]s, [[oceans]] i [[aiguamoll]]s. Els arqueobacteris són especialment nombrosos als oceans, i els que es troben al [[plàncton]] podrien ser un dels grups d'organismes més abundants del planeta. Aquests procariotes són actualment considerats una part important de la vida a la Terra i podrien jugar un paper important tant en el [[cicle del carboni]] com en el [[cicle del nitrogen]]. No es coneixen exemples clars de [[patògens]] o [[paràsits]] arquobacterians, però solen ser [[Mutualisme (biologia)|mutualistes]] o [[comensalisme|comensals]]. En són exemples els arqueobacteris [[metanogen|metanògens]] que viuen a l'[[intestí]] dels [[humans]] i els [[remugó|remugants]], on estan presents en grans quantitats i contribueixen a [[digerir]] l'aliment. Els arqueobacteris tenen la seva importància en la tecnologia; hi ha metanògens que són utilitzats per produir [[biogàs]] i com a part del [[depuració|procés de depuració]], i els enzims d'arqueobacteris extremòfils capaços de resistir a temperatures elevades i solvents orgànics són explotats en la [[biotecnologia]].
 
L'any 2012 es va demostrar per primera vegada, que els arqueobacteris són consumits per organismes vius, en concret per part de cucs [[poliquet]]s dins la família ''[[Dorvilleidae]]''. L'estudi es va publicar al ''Society for Microbial Ecology Journal'', de la revista [[Nature]].<ref>[http://www.sciencedaily.com/releases/2012/03/120312140316.htm ScienceDaily]</ref>
1.121.519

modificacions