Bacteriòfag: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com [[conversió > com a [[conversió |
|||
Línia 2:
Un '''bacteriòfag''' (o també '''fag''') és un mena de [[virus]] que sols infecta a [[bacteris]]. Paral·lelament als virus, que infecten [[eucariotes]], els fags consisteixen en un recobriment extern [[proteïna|proteic]] que conté el material genètic, el qual consisteix en una doble hèlix d'[[ADN]] en el 2% dels fangs coneguts. El material genètic d'un fag sol anar des de 5 fins a 650 pkb (parells de [[kilobase]]s), amb una longitud des de 24 fins a 200 nm. La gran majoria dels fags (95%) tenen una cua que els permet injectar el seu material genètic dins de l'hosta. Els fags van ser descoberts de manera independent per [[Frederick Twort]] en [[1915]] i [[Félix d'Herelle]] en [[1917]].
Els fags infecten solament a bacteris específics. Alguns fags són virulents, és a dir que després d'infectar la [[cèl·lula]] comencen a reproduir-se i en un curt termini destrueixen l'hostatger, alliberant així nous fags. Alguns fags (també coneguts com a fags moderats) poden entrar en un estat innocu, integrant el seu material genètic en l'[[ADN]] de l'hostatger (com els [[retrovirus]] endogenis en [[animals]]) o establint-se a si mateixos com a [[plasmidi]]s. Aquests fags endògens, també profags (vegeu [[provirus]]), són copiats en cada [[divisió cel·lular]] junt amb l'ADN del bacteri hosta. Els fags endogenis no maten a la cèl·lula, però monitoritzen el seu estat. Quan la cèl·lula hosta mostra signes d'[[estrès]] (volent dir que potser pot morir prompte), els fags endògens passen a ser actius altre cop i comencen el seu cicle reproductiu, donant lloc a la [[mort cel·lular]], per exemple el [[Fag lambda|Fag λ]] d' ''E. coli''. Alguns altres cops, els profags inclús poden aportar un benefici per l'hostatger, afegint noves funcionalitats al [[genoma]] del bacteri, un fenomen conegut com a [[conversió lisogènica]]. Un exemple famós és el bacteri ''[[Vibrio]]'', que és convertit a ''[[Vibrio choleare]]'' per un fag, causant la [[còlera]].
Els fags juguen un important paper en la [[biologia molecular]], com a [[vectors de clonació]] per inserir ADN dins dels bacteris. La teràpia de fags ha estat utilitzada des dels anys [[1940]] del segle passat, a l'antiga [[Unió Soviètica]] com a alternativa als [[antibiòtics]] pel tractament d'infeccions bacterianes. La recent aparició de noves [[soca (biologia)|soques]] de bacteris resistents als antibiòtics ha conduït a re-avaluar els fags com a alternatives a aquests [[fàrmac]]s.
| |||