Ginkgo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: si es que > si és que |
m Corregit: com ''txitxi > com a ''txitxi |
||
Línia 27:
El ginkgo és un [[arbre]] [[dioic]], [[caducifoli]], amb el [[Tronc (botànica)|tronc]] erecte i ramificat. Té [[macroblast]]s i [[braquiblast]]s. La seva [[escorça (botànica)|escorça]] és de color marró clar a fosc i té fissures reticulars i rugoses, que en els arbres vells ens recorda el suro. El reconeixem a primer cop d'ull per les seves fulles flabel·lades, que prenen un color groc daurant a la tardor.
El peu femení té un port més rabassut i atapeït que el masculí, fet insòlit en el món de les plantes superiors, en les quals no hi ha caràcters sexuals secundaris aparents. Aquests arbres tenen un troc central, de forma piramidal els femenins, i amb una capçada ampla els masculins. Poden tenir de 30 a 40 metres d'alçària (alguns espècimens a la Xina superen els 50m) i una circumferència de fins a 4 metres. Tenen [[Arrel (botànica)|arrels]] axonomorfes, molt profundes, que resisteixen el [[vent]] i el pes de la [[neu]]. Alguns ginkgos vells produeixen arrels aèries, conegudes com a ''txitxi''. El creixement dels ''txitxis'' és molt lent, i pot durar centenars d'anys. La seva funció, si és que en tenen, és desconeguda avui dia.
Les tiges creixen quasi en angles rectes i són relativament llises amb un color que pot anar del marró al gris.
Les fulles tenen un pecíol llarg, són alternes i flabel·lades, ens recorden un ventall, tenen una nervació dividida dicotòmicament, com algunes [[falgueres]] cosa que representa un senyal d'arcaisme. Tenen un color verd clar intens per les dues cares, que es torna groc a la tardor.
| |||