HyperTalk: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode |
m Corregit: com ''autors > com a ''autors |
||
Línia 16:
| web =
}}
'''HyperTalk''' és un [[llenguatge de programació]] procedural d'[[llenguatge d'alt nivell|alt nivell]], creat el 1987 per Dan Winkler i utilitzat conjuntament amb el programa d'[[hipermèdia]] ''[[HyperCard]]'' d'[[Apple Inc|Apple Computer]], creat per [[Bill Atkinson]]. El públic destinatari principal de ''HyperTalk'' va ser de [[programador]]s iniciants, per tant, els programadors ''HyperTalk'' van ser anomenats en general com a ''autors'', i el procés d'escriure programes s'anomenava «[[Llenguatge script|scripting]]».<ref>{{citar web|url=http://www.memoryhole.net/~kyle/papers/hypertalk.pdf|títol=HyperTalk: The Language for the Rest of Us|autor=Kyle Wheeler|format=PDF|llengua=anglès|data=18-01-2004|consulta=06-05-2010}}</ref> Les escriptures de ''HyperTalk'' són bastant similars a l'[[anglès]] escrit, i utilitzen una estructura lògica semblant al llenguatge de programació [[Pascal (llenguatge de programació)|Pascal]].<ref>{{citar web|url=http://www.mactech.com/articles/mactech/Vol.04/04.09/HyperTalk,Pascal/|títol=Comparing HyperTalk to Pascal|llengua=anglès|autor=Paul F. Merrill|consulta=06-05-2010}}</ref>
El llenguatge no es sensible a majúscules i minúscules i al principi va ser interpretat, però des de ''HyperCard 2.x'' és va «[[compilador|compilar]] virtualment». És compatible amb les estructures de control bàsiques de les llenguatges procedurals: <code>repeat for/while/until</code>, <code>if/then/else</code>, així com trucades de «handlers» de funció i missatge (un ''handler'' és una [[subrutina]], un handler de missatges és un [[Programació procedural|procediment]]). Els [[Tipus de dada|tipus de dades]] són transparents per a l'usuari, la conversió es realitza de forma transparent en segon pla entre les [[String (estructura de dades)|tires de caràcters]] i els números. No hi ha classes o estructures de dades en el sentit tradicional; el seu lloc va ser pres per cadenes literals especials, o més bé «llistes» de «elements» delimitats per comes (en les versions posteriors la propietat d'«itemDelimiter» permet escollir un caràcter arbitrari).
| |||