Josep Moragues i Mas: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de ma el > de mà el |
m Corregit: com [[botifler > com a [[botifler |
||
Línia 24:
=== Guerra de Successió ===
{{AP|Guerra de Successió Espanyola}}
Sota els auspicis de mantenir una política d'equilibri promoguda per [[Anglaterra]], que ja s'havia buscat aliats, es donà a la zona una forta oposició al rei francès i es veié amb simpatia la candidatura de l'arxiduc [[Carles d'Àustria]] (Carles III) proposat pels aliats. Josep Moragues, juntament amb altres patriotes catalans, fou un dels signants del [[pacte dels Vigatans]] a la capella de Sant Sebastià el 17 de maig del 1705,<ref name="Sapiens121moragues"/> que havia de portar al [[pacte de Gènova]], el compromís dels catalans d'aportar sis mil homes armats quan els anglesos tornessin a desembarcar a [[Barcelona]] ([[1705]]) i es van armar diverses companyies de [[miquelet]]s comandades per Josep Moragues i Mas.<ref name="Ref">{{Ref-llibre |cognom=Albertí |nom=Santiago |títol=Diccionari biogràfic |volum=vol.3 (D-L) |url=http://books.google.es/books?id=lagUAQAAIAAJ&q=1705+milicies+populars+moragues&dq=1705+milicies+populars+moragues&hl=ca&sa=X&ei=fVuNUYWaHMyAhAe35IHQAw&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua= |editorial=Albertí |data=1969 |pàgines=290 |isbn=}}</ref> D'aquesta manera [[els Vigatans]] prenien una posició contrària a la dels filipistes, coneguts com a [[botifler]]s, i el [[Guerra de Successió Espanyola|conflicte bèl·lic]] esclatà. Moragues es destacà en la lluita en diferents indrets i anà agafant un considerable prestigi com a cabdill de grups armats,<ref name="s1714resistencia">{{ref-publicació |cognom=Cònsul | nom =Arnau | article =Resistència i caiguda de Barcelona | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.38-44 |issn = 1695-2014}}</ref> comandant la [[Companyia d'Osona|companyia de miquelets]]<ref name="Ref"/> que actuaren obertament controlant les comunicacions des de l'interior fins a Barcelona{{sfn|Juan Vidal|2001|p=62}} derrotant les tropes borbòniques al [[combat del Congost]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pujal i Carrera |nom=Lluís |títol=General Moragues: pallarès insigne |url=http://books.google.es/books?id=LbIIAQAAIAAJ&q=combat+del+congost+1705&dq=combat+del+congost+1705&hl=ca&sa=X&ei=PF2OUcO_IIXy7AatlYDwCQ&ved=0CC4Q6AEwAA |llengua= |editorial=Aedos |data=1979 |pàgines=53-54 |isbn=8470032267 |ref=harv}}</ref>
Fins al [[1707]] fou coronel d'un regiment de cavalleria, any en què fou nomenat general de batalla i governador de [[Castellciutat]], fortalesa militar a [[la Seu d'Urgell]], que havia de protegir la zona fronterera de les entrades dels francesos. En aquesta època se situa el seu nou casament, un cop vidu, amb Magdalena Giralt, de [[Sort]] ([[Pallars Sobirà]]). La guerra tingué diferents alternatives, però després de la derrota a la [[Batalla d'Almansa]] ([[1707]]) l'avenç de les tropes borbòniques fou ja manifest, malgrat que es produirien noves embranzides cap al centre de la Península i, per tant, el conflicte agafava un caire contrari als interessos de Carles III. Quan aquest esdevingué emperador d'Àustria el [[1711]], després de la mort del seu germanastre, la situació canvià radicalment perquè ara eren els anglesos els més interessats a aturar la guerra davant el poder que podia arribar a tenir el nou emperador.
| |||