Julio Argentino Roca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: va nombrar ambaixador > va nomenar ambaixador |
m Corregit: com part de > com a part de |
||
Línia 32:
Durant la presidència de [[Bartolomé Mitre]], va formar part de l'Exèrcit del nou Estat, i el [[1862]] i [[1863]] va ser membre de les tropes que van derrotar al general i cabdill Angel Vicente Peñaloza. Poc després, com s'ha dit, va participar en la guerra de la Triple Aliança(1865-1870), en la qual Argentina, [[Brasil]] i l’ [[Uruguai]] es van enfrontar al [[Paraguai]]. Després d'aquesta, va ascendir a sergent major. Va entrar de nou en combat al 1870, durant la presidència de [[Domingo Faustino Sarmiento]], amb motiu de la revolució del cabdill d'[[Entre Rios]], Ricardo López Jordán. Al gener de l'any següent al intervenir significativament en aquell conflicte va ser nombrat coronel.
Al setembre de [[1874]], Mitre encapçala una rebel·lió contra el nou president, [[Nicolás Avellaneda]], i Roca va combatre contra els insurrectes, la seva victòria enfront als sublevats, al desembre, li va valer l'ascens a general. Va actuar com a comandant general als territoris fronterers amb els indígenes de les províncies de San Luís i Mendoza, i, al gener de [[1878]], Avellaneda el nombra Ministre de Guerra. Va estar al capdavant de les operacions de la denominada Campanya del Desert, duta a terme entre el maig d'aquell any i juny de 1879 com a part de la política d'integració territorial argentina per part del govern de la Nació. Roca va comandar les forces militars que van dominar als indígenes de la Patagònia i el seu triomf el convertí en candidat presidencial amb notables possibilitats d'èxit. Així doncs, a l'octubre del 1879 dimití com a ministre per poder preparar la campanya electoral.
== Presidència de la República ==
| |||