Lleó II d'Armènia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: t després com Lleó II el -> t després com a Lleó II el
m Corregit: com [[Raimon > com a [[Raimon
Línia 3:
El [[1189]] es va casar amb Isabel d'Antioquia. D'aquest matrimoni van néixer dues filles, Rita, que va morir jove, i Estefania (futura esposa de Joan de Brienne). L'aliança amb el [[principat d'Antioquia]] va topar amb un obstacles: el districte fronterer del sud-est del [[golf d'Alexandreta]], centrat en el castell de [[Bagras]] (àrab Baghras, pels francs Gaston o Gastoun), i amb el litoral entre el congost de la Portelle (situat entre Alexandreta i Saqaltutan) i la badia d'Ajas ([[Lajazzo]]) a la desembocadura del riu Djihun. El castell de Bagras havia estat ocupat per [[Saladí]] aquell [[1189]] però Lleó se'n va apoderar el [[1194]], i Antioquia va reclamar la seva restitució. Llavors Lleó va preparar un parany a [[Bohemund III d'Antioquia]], i el va fer presoner en una festa a Bagras, amb la complicitat de Sibil·la la dona de Bohemund III. El príncep d'Antioquia fou tancat a la capital armènia, [[Sis (Turquia)|Sis]], i per l'alliberament li va imposar la cessió del principat d'Antioquia.
 
Però quan va voler entrar a Antioquia, la ciutat, constituïda en comuna sota la direcció del patriarca [[Aimeric de Llemotges]], va rebutjar als armenis. Finalment l'afer es va solucionar amb la medicació d' [[Enric II de Xampanya]], per la qual Bohemund va abandonar tota reclamació sobre [[Cilícia]] i es va establir una aliança matrimonial: Alícia o Alix, neboda de Lleó, es va casar ([[1195]]) amb Raimon d'Antioquia (el fill gran de Bohemund, conegut com a [[Raimon IV d'Antioquia]]). D'aquest enllaç va néixer [[Raimon Rupen d'Antioquia]].
 
Amb motiu de la tercera croada, Lleó va demanar a l'emperador [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]] i al Papa [[Celestí II]] una corona reial que finalment va obtenir i el cardenal [[Conrat de Wittelsbach]] arquebisbe de [[Magúncia]], va posar sobre el seu cap en una data discutida que podria ser el [[6 de gener]] de [[1199]], a [[Tars (Turquia)|Tars]]. La condició fou el pas de l'església armènia a la fe romana, que mai es va produir més que manera nominal, i que Armènia Menor seria un feu imperial.