Normands: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es -> és incerta
m Corregit: com [[Garcia > com a [[Garcia
Línia 50:
El primer atac va tenir lloc el [[20 d'agost]] de [[844]], per mitjà de 54 grans vaixells (''gokstad'' noruecs de 28,8 metres de llarg i 5,10 d'ample, 16 rems i 70 tripulants) i altres 50 vaixells més petits; van entrar per l'estuari del [[Tajo]] i van lliurar batalla als defensors de la zona. Tretze dies després van reembarcar cap al sud. El governador de [[Lisboa]] Wahb-Al·lah ibn Hazm va alertar a l'emir omeia. Poc després desembarcaven al districte de ''Siduna'' (Sidònia) i ocupaven [[Cadis]]. El gruix de la flota va remuntar el [[Guadalquivir]] i es va aturar a una illa a a uns 20 km d'[[Ixbiliya]] ([[Sevilla]]). Els normands van desembarcar a la ciutat que no tenia defensa (i de la que els habitants ja havien fugit) i van matar als que hi quedaven (les dones i nen foren fets presoners); set dies fou saquejada Sevilla. [[Abd-ar-Rahman II]] va enviar tropes contra els atacants que els van causar severes pèrdues i a la batalla decisiva el [[11 de novembre]] del [[844]], al sud de la ciutat, més d'un miler de normand van morir i 400 foren fets presoners (i després executats); la resta va reembarcar deixant 30 vaixells que foren cremats. Després de provar de desembarcar a [[Niebla]] i a l'[[Algarve]], van fer rumb al nord cap a [[Aquitània]]. Un grup va desembarcar a [[Arzila]] ([[Asila]]) a 50 km darrere [[Tànger]].
 
Una segona incursió es va produir el [[858]] amb 62 vaixells. La flota de vigilància va capturar dos vaixells però la resta va poder arribar al Guadalquivir però al saber que s'acostava un exèrcit van reembarcar cap a [[Algesires]] que van ocupar i van incendiar la gran mesquita. Aviat es van haver de retirar i van seguir per la costa cap al sud-est de l'Àndalus, a l'anomenat [[regne de Todmir]] arribant fins a [[Oriola]] (''Uriyula'') que fou atacada i seguint després cap a França ([[Ifranj]]) on van passar l'hivern a la [[Camarga]]; mentre un altre grup de vaixells feia ruta cap al [[Marroc]], on van capturar [[Nakur]] que van saquejar durant 8 dies; tots els que eren a la ciutat foren fets presoners incloent membres de la família de prínceps local que després foren rescatats per l'emir de Còrdova. La data d'aquest atac és incerta però seria entre [[859]] i [[862]]. La flota que tornava de la Camarga fou atacada pels cordovesos que van capturar dos vaixells ; la resta es va unir a una flota normanda que havia atacat les [[Balears]]; no està clar si alguns vaixells petits van pujar per l'[[Ebre]] o be foren un altres vaixells que van baixar pel [[Bidasoa]], però si se sap que els normands van arribar a [[Pamplona]] el [[859]] i van fer presoner al rei dels vascons Gharsiya ibn Wannako (conegut com a [[Garcia Iñíguez de Pamplona|Garcia Ennec]]) que va haver de pagar 70.000 peces d'or pel rescat.<ref> [[Claudio Sánchez Albornoz]], ''Los origenes del Reino de Pamplona y su relación con el Valle del Ebro'' </ref> Aquesta incursió hauria durat fins vers el [[861]]. Després els normands no van tornar a atacar l'Àndalus en un segle.
 
El [[23 de juny]] del [[966]] es va albirar una flota de 28 vaixells majus a [[Alcacer do Sal]] (''Al-Qasr Abi-Danis'') a 94 km al sud de [[Lisboa]]. van desembarcar i van assolar la proximitat de Lisboa però les tropes del califa els van atacar i derrotar. La flota de Sevilla va trobar als majus a l'embocadura de [[Silves]] i va inutilitzar alguns vaixells normands alliberant a molts presoners musulmans. Finalment van reembarcar; però el mateix any es van construir nous vaixells per si tornaven. A finals del [[971]] van fer un atac a la regió d'[[Almeria]] però van poder ser rebutjats per la flota cordovesa. El juny del [[974]] es va informar de moviments normands a les costes del Guadalquivir però no hi va haver cap desembarcament. Aquestos normand són esmentats com ''al-majus al-urdumaniyyun'' (literalment els nòrdics normands) que serien normands vinguts de [[Normandia]] on s'havien establert després del [[911]] i s'havien fet cristians, però on havien arribat normands pagans danesos el [[960]] per ajudar al duc [[Ricard I de Normandia]] contra el comte [[Tibald]] de [[comtat de Chartres|Chartres]]; una vegada ajustada la pau entre el duc i el comte, aquestos normands eren molestos i potser se'ls va enviar al sud a territori musulmà abans de tornar al seu país; el [[970]] estaven a [[Galícia]] on van ocupar [[Sant Jaume de Compostela]] que van dominar un cert temps. ''Al-urdumaniyyun'' és el nom que dona Ibn Idhari als normands que van participar en la conquesta de [[Barbastre]] que eren de Normandia. Un altre historiador, Ibn Abd-al-Mumin utilitza la forma ''ar-Rudhamanun'' pels normands del ducat.