Principat de Tarragona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: marchio», sino també > marchio», sinó també
m Corregit: com [[Robert > com a [[Robert
Línia 19:
== Robert d'Aguiló, concessionari del territori pontifici a títol de «príncep de Tarragona» ==
 
El 14 de maig de 1129, el bisbe Oleguer de Barcelona firmà la carta de cessió de la sobirania de la Ciutat i el Camp de Tarragona, a Robert Bordet de Culley, conferint-li el títol de «príncep de Tarragona». Es tractava d'un cavaller normand que després de casar-se en segones núpcies amb la filla d'un noble català passaria a ser conegut com a [[Robert d'Aguiló]] -forma catalanitzada del seu lloc de naixement Culley o Aculley (actual [[Rabodanges]] en [[Orne]], França)<ref>Miret i Sans, ‘La familia de Robert Burdet‘, Segundo congreso de historia de la corona de Aragón, I, 56-58</ref><ref>Norman and Anglo-Norman Participation in the Iberian Reconquistac .1018 -c .1248, Lucas Villegas-Aristizábal</ref><ref>The Normans in Europe, Elisabeth M. C. Van Houts http://books.google.com/books?id=IarkHmOdjnsC&pg=PA271&hl=es&source=gbs_toc_r&cad=3#v=onepage&q&f=false</ref>
 
Aquesta cessió de sobirania era, realment, un pacte feudovassallàtic, del qual en quedaven exclosos els béns eclesiàstics. El [[Camp de Tarragona]] es constituïa, per tant, com un territori en [[tinença feudal|tinença]] o donació feudal subordinada a l'[[Arquebisbat|Arquebisbat de Tarragona]] i a [[Ramon Berenguer III]], amb el bisbe [[Oleguer de Barcelona|Oleguer Bonestruga]] presidint la metròpolis eclesiàstica tarragonina i, després de retre homenatge al prelat, amb Robert d'Aguiló governant «[[la honor]]» o tinença amb el títol de ''princeps'' de Tarragona, i en qualitat de defensor i protector. És a dir, lògicament, comptant amb el beneplàcit tant del Papa [[Gelasi II]] -al qui Oleguer de Barcelona havia acudit a retre obediència en 1117- i del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, qui, en última instància, era el senyor al qual s'infeudava el tinent.