Qarshi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la anomenada -> l'anomenada "Gran |
m Corregit: com [[Xahrisabz > com a [[Xahrisabz |
||
Línia 6:
Estava situada a la vall de Kashka-Darya que va paral·lela al sud de [[Zarafshan]] (riu de [[Samarcanda]]) fins a l'[[Amu Darya]] (al que no arriba ja es perd a l'arena). Era una població a la ruta [[Bukharà]]-[[Balkh]] (a 14 dies de camí de la primera i 8 de la segona). Tenia una ciutadella, i un barri, i el riu passava pel mig de la vila. La ciutadella ja estava en ruïnes al segle X. Els mongols de [[Genguis Khan]] hi van tenir els seus campaments d'estiu després del 1220. Kebek Khan (1318-1326) i Kazan Khan (2346-1347) khans de [[Khanat de Txagatai|Txagatai]], hi van construir palaus i la ciutat va agafar el nom de Karshi o Qarshi que vol dir "Fort", i va servir de fet com a capital durant el seu govern. Aquestos palaus van fer desplaçar la ciutat cap al sud del riu.
Avançat el segle XIV fou eclipsada per [[Kish]] (lloc de naixement de [[Tamerlà]]) coneguda també com a [[Xahrisabz|Shar-e Sabz]], a 3 dies de camí cap al nord. En aquest temps es va construir la nova fortalesa per orde de Tamerlà que ocupa el lloc de la moderna ciutat. Aquesta fortalesa va resistir els atacs de [[Muhammad Shaybani]] (1500-1510) i del [[shibànida]] Abd Allah II Khan (1557-1598) el 1558. Al segle XVIII, sota autoritat del khan de Bukharà, va començar a prosperar en perjudici de Kish. Al segle XIX era residència de l'hereu de l'[[emirat de Bukharà]] i tenia 10 caravanserralls, 4 madrasses i una doble muralla. La veïna vall de Zarafshan va passar a Rússia el [[1868]] i el 1873 Bukharà va esdevenir protectorat rus per un tractat signat en aquesta ciutat; el fill de l'emir, Abdul Malik, es va revoltar a la rodalia. El [[1920]] era la segona ciutat de l'emirat de Bukharà (conegut com [[khanat de Bukharà]]) amb uns 65.000 habitants.
En els anys setanta del segle XX els soviètics van fer un gran projecte d'irrigació amb aigua de l'Amu Darya. El cultiu principal és el cotó.
| |||