Regió de Frígia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Corregit: com [[Frígia > com a [[Frígia
Línia 18:
Vers el [[240 aC]] el dinasta de [[Pèrgam]] va derrotar els [[gàlates]] als que va arrabassar territoris a Frígia Menor i va agafar el títol reial. [[Antíoc III el gran]] va reduir el domini de Pèrgam a la zona entre el ''Sinus Elaeus'' i la badia d' ''[[Adramitium]]'', però després de la derrota del selèucida davant els romans a [[Magnèsia del Sipilos]] ([[191 aC]]) el rei de Pèrgam, aliat de Roma, va obtenir tota la Frígia Menor, Lídia, Frígia Major i potser altres territoris. Un d'ells fou el districte que separava els seus dominis de Frígia menor de Bitínia, i que eren anomenats [[Mísia (regió)|Mísia]] i que Estrabó anomena com a [[Frígia Epicteta]]; la possessió d'aquesta zona va comportar una guerra entre [[Èumenes II de Pèrgam]] i [[Prúsies de Bitínia]] i finalment per decisió de Roma fou donat a Pèrgam, amb el nom de Frígia Epicteta. Frígia (Major, Menor i Epicteta o Mísia) va passar a Roma a la mort del darrer rei [[Àtal II de Pèrgam]] el [[133 aC]] en virtut del seu testament.
 
Justí i Appià diuen que vers el [[127 aC]] Frígia fou donada a [[Mitridates V del Pont]] (no queda clar quina part de Frígia lo fou donada) però a la seva mort el [[120 aC]] li fou confiscada al seu fill [[Mitridates VI Eupator]] i "declarada lliure", que segurament vol dir que les ciutats foren reconegudes com a lliures dins l'aliança romana. Els romans la van dividir en districtes dins la província d'[[Àsia (província romana)|Àsia]], districtes dels que tres (Laodicea, [[Apamea]], i [[Synnada]]) van ser incorporats el [[88 aC]] a la província de [[Cilícia]] per poc temps, per retornar a la província d'Àsia i al cap d'uns anys retornar a Cilícia, fins al [[49 aC]] quant definitivament foren inclosos a Àsia. La part sud del país, coneguda com a [[Frígia Parorios]] i en especial les ciutats d' [[Apol·lònia de Frígia|Apol·lònia]], [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i [[Philomelium]], sembla no va pertànyer pas mai a la província d'Àsia.
 
Vers el [[294]] es van crear les províncies de [[Frígia Primera]] i [[Frígia Segona]]. Al segle IV la part sud de la Frígia Primera (l'antiga Frígia Parorios) fou unida a [[Psídia]] i la comarca del Meandre a [[Cària]], i la Frígia Primera va ser reanomenada [[Frígia Pacatiana]] (apareix també com a Frígia Capatiana) i la Segona com a [[Frígia Salutaris]] (amb Synnada com a capital).