Numídia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com [[berbers > com a [[berbers
m Corregit: el mes car > el més car
Línia 4:
El país era poblat per tribus després conegudes com a [[berbers]] o [[cabilencs]], que els romans van anomenar [[númides]] (''numidae'') derivat de la paraula grega ''numadia'' o ''nomadike'' (nòmades). Els habitants foren també anomenat maurusis númides (''maurusii numidae'' o també ''mausi'') i estaven dividits en tribus la mes poderosa de les quals eren els [[massesils]] (''massaesyli'', ''massaisulioi'') que vivien de fet fins al riu [[Mulucha]]. Les muntanyes de l'[[serralada de l'Atles|Atles]] eren anomenades en la llengua local muntanyes ''Dyris''. Contra la creença general a Numídia mateix no hi havia lleons i els númides desconeixien els camells fins almenys el [[segle II aC]] i no fou usat àmpliament fins l'època àrab.
 
L'economia local era ramadera; quan es va introduir l'agricultura es va dedicar principalment a l'olivera i el taronger. El marbre groc amb vetes vermelles era característic de Numídia i el mesmés car i apreciat a Roma.
 
Els númides van proveir als cartaginesos de famosos genets. La seva llengua era el fenici que parlaven amb influencia de la llengua local. Després de la [[Primera Guerra Púnica]] es van deslliurar de l'influencia cartaginesa (vers [[241 aC]]) i tot seguit les tribus apareixen ja estructurades sota dos reis, i es va formar els [[regne de Numídia Occidental]], a occident, i el de [[regne de Numídia Oriental|Numídia Oriental]], a orient.