Diferència entre revisions de la pàgina «Ofensiva Brussílov»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Kovel +Kòvel)
m (Check Wikipedia - correcció errors)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Kovel +Kòvel))
{{OperacionsOrientalIGMpetit}}
{{FixHTML|end}}
L’'''ofensiva Brusílov''' fou la major operació militar de l'exèrcit rus durant la [[Primera Guerra Mundial]], i una de les batalles amb més baixes de la història. Fou una gran ofensiva llençada contra els exèrcits de les [[potències centrals]] al [[Front oriental (Primera Guerra Mundial)|front oriental]], a la [[Galítsia]] ucraïnesa, al voltant de les ciutats de [[Lemberg]], [[KovelKòvel]] i [[Lutsk]]. L'ofensiva rep el nom del comandant al càrrec de l'exèrcit rus a la part meridional del front, [[Aleksei Brusílov]].
__TOC__
==Preparatius==
El [[8 de juny]] tropes russes capturaren [[Lutsk]] i els austrohongaresos es trobaven en plena retirada, amb més de 200.000 soldats presoners dels russos. En aquest moment les tropes russes havien allargat al màxim les seves línies de comunicació i subministraments i Brusílov deixà clar que no podria avançar més si no es realitzaven els atacs de suport que havia demanat. L'Stavka, però, no accedí, i això donà temps a què els alemanys i austríacs poguessin començar coordinar un contraatac. El mateix dia, el cap d'estat major alemany, [[Erich von Falkenhayn]] convencé al seu homòleg austrohongarès, [[Conrad von Hötzendorf]], a desviar tropes del front italià per deturar l'atac rus a Galítsia. D'altra banda, els alemanys també pogueren utilitzar ràpidament el ferrocarril per dur reforços al front, procedents del front occidental, però d'aquesta manera es veien obligats a abandonar el gran atac sobre [[Verdun (Mosa)|Verdun]]. El [[18 de juny]], finalment, el [[Stavka]] accedí a realitzar els atacs de suport que, nogensmenys, foren molt mal planificats i no permeteren cap avanç addicional significatiu.
 
El [[24 de juliol]] el general alemany [[Alexander von Linsingen]] contraatacà al sud de [[KovelKòvel]]. Això convencé a Brusílov per prosseguir la seva ofensiva, que reprengué el [[28 de juliol]], malgrat que es trobava escàs de subministraments. El [[20 de setembre]], finalment, les tropes de Brusílov aconseguiren arribar als [[Carpats]], posicions que no havien aconseguit des de les primeres setmanes de la guerra. En aquell moment el Stavka començà a transferir tropes dels atacs de suport cap a la zona principal de l'atac, malgrat l'oposició de Brusílov, ja que les noves tropes només servien per densificar inútilment el front i fer més difícils les operacions. A final de setembre totes les forces ja estaven exhaustes i l'ofensiva quedà aturada. Els subsegüents atacs russos es trobaren amb les noves tropes de reforç i ja no es basaren en les tàctiques de Brusílov ni es prepararen tan meticulosament, sinó que tornaren a les tradicionals tàctiques de bombardejos perllongats i assalts d'infanteria molt densos. A més a més, poc després, Brusílov hagué de marxar amb nombroses tropes cap a [[Romania]].
 
==Resultats==
223.351

modificacions