Ofensiva Brussílov: diferència entre les revisions

|nom_de_la_batalla= Ofensiva BrusílovBrussílov<br />{{mida|1=Брусиловский прорыв {{ru}}}}

|general1 = [[Fitxer:Flag of Russia.svg|22px|Bandera de Rússia]] [[Aleksei BrusílovBrussílov]]

L’'''ofensiva BrusílovBrussílov''' fou la major operació militar de l'exèrcit rus durant la [[Primera Guerra Mundial]], i una de les batalles amb més baixes de la història. Fou una gran ofensiva llençada contra els exèrcits de les [[potències centrals]] al [[Front oriental (Primera Guerra Mundial)|front oriental]], a la [[Galítsia]] ucraïnesa, al voltant de les ciutats de [[Lemberg]], [[Kòvel]] i [[Lutsk]]. L'ofensiva rep el nom del comandant al càrrec de l'exèrcit rus a la part meridional del front, [[Aleksei BrusílovBrussílov]].

L'ofensiva, inicialment prevista per al [[15 de juny]], fou avançada per alleugerir la pressió austrohongaresa sobre Itàlia al [[Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial)|front de l'Isonzo]]. La idea inicial era que coincidís amb l'atac britànic al Somme (vegeu «[[Batalla del Somme]]»), obligant els alemanys a defensar-se alhora en els dos fronts i alleugerint la pressió alemanya sobre [[Verdun (Mosa)|Verdun]]. D'altra banda, l'estat major rus, preocupat per la manca de nous reclutes i de material, també desitjava participar en un atac conjunt contra les potències centrals, que permetés acabar la guerra aviat. Amb aquesta finalitat BrusílovBrussílov presentà el seu pla a l'[[Stavka]] el [[14 d'abril]], amb una proposta d'atac massiu contra les forces austrohongareses a Galítsia. L'Stavka aprovà el pla, però li denegà la possibilitat que es realitzessin atacs de suport a les zones veïnes del front, al nord i al sud del punt previst d'atac.

La manca d'entusiasme de l'Stavka era deguda en part a les tàctiques poc ortodoxes presentades per BrusílovBrussílov. Amb poca superioritat numèrica, BrusílovBrussílov preparà un atac amb mínimes preparacions prèvies en nombrosos punts al llarg d'una línia de front de gairebé 500 quilòmetres. BrusílovBrussílov preparà l'atac amb un acurat reconeixement de les posicions austrohongareses, incloent-hi reconeixement aeri. El desplegament de les seves tropes i de l'artilleria es realitzà secretament a molt poca distància de les trinxeres austrohongareses (en alguns punt només 100 metres) i féu excavar nombrosos búnquers per amagar les tropes d'assalt a prop dels seus punts de partida.

L'atac inicial fou un èxit i les línies austrohongareses quedaren trencades; tres dels quatre exèrcits de BrusílovBrussílov pogueren avançar en un front molt ampli i en dos dies les tropes russes havien penetrat setanta-cin quilòmetres en un front de vint quilòmetres. El gran èxit fou degut a les dues principals innovacions de BrusílovBrussílov: l'intens però breu bombardeig previ i l'ús de tropes de xoc per atacar punts febles a les línies austrohongareses i obrir zones per on pogués penetrar el gros de l'exèrcit. Aquestes tàctiques d'infiltració foren un precedent de les desenvolupades posteriorment per [[Oskar von Hutier]] al front occidental amb les ''Sturmtruppe''.

El [[8 de juny]] tropes russes capturaren [[Lutsk]] i els austrohongaresos es trobaven en plena retirada, amb més de 200.000 soldats presoners dels russos. En aquest moment les tropes russes havien allargat al màxim les seves línies de comunicació i subministraments i BrusílovBrussílov deixà clar que no podria avançar més si no es realitzaven els atacs de suport que havia demanat. L'Stavka, però, no accedí, i això donà temps a què els alemanys i austríacs poguessin començar coordinar un contraatac. El mateix dia, el cap d'estat major alemany, [[Erich von Falkenhayn]] convencé al seu homòleg austrohongarès, [[Conrad von Hötzendorf]], a desviar tropes del front italià per deturar l'atac rus a Galítsia. D'altra banda, els alemanys també pogueren utilitzar ràpidament el ferrocarril per dur reforços al front, procedents del front occidental, però d'aquesta manera es veien obligats a abandonar el gran atac sobre [[Verdun (Mosa)|Verdun]]. El [[18 de juny]], finalment, el [[Stavka]] accedí a realitzar els atacs de suport que, nogensmenys, foren molt mal planificats i no permeteren cap avanç addicional significatiu.

El [[24 de juliol]] el general alemany [[Alexander von Linsingen]] contraatacà al sud de [[Kòvel]]. Això convencé a BrusílovBrussílov per prosseguir la seva ofensiva, que reprengué el [[28 de juliol]], malgrat que es trobava escàs de subministraments. El [[20 de setembre]], finalment, les tropes de BrusílovBrussílov aconseguiren arribar als [[Carpats]], posicions que no havien aconseguit des de les primeres setmanes de la guerra. En aquell moment el Stavka començà a transferir tropes dels atacs de suport cap a la zona principal de l'atac, malgrat l'oposició de BrusílovBrussílov, ja que les noves tropes només servien per densificar inútilment el front i fer més difícils les operacions. A final de setembre totes les forces ja estaven exhaustes i l'ofensiva quedà aturada. Els subsegüents atacs russos es trobaren amb les noves tropes de reforç i ja no es basaren en les tàctiques de BrusílovBrussílov ni es prepararen tan meticulosament, sinó que tornaren a les tradicionals tàctiques de bombardejos perllongats i assalts d'infanteria molt densos. A més a més, poc després, BrusílovBrussílov hagué de marxar amb nombroses tropes cap a [[Romania]].

[[Categoria:Operacions de la Primera Guerra Mundial|BrusílovBrussílov]]