Elisabet I de Rússia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Vida privada: afegeixo categoria
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Shuvalov +Xuvàlov)
Línia 30:
Va ser l'última descendent per línia masculina dels [[Dinastia Romanov|Romanov]] que va ocupar el tron rus. La casa dels Romanov només va quedar representada per dones. Catalina i Pere van tenir vuit fills però només li van sobreviure dues filles: Ana, duquessa de Holstein, morta al maig de [[1728]], i la princesa Elisabet. Va contreure matrimoni, morganàtic, amb [[Alexis Razumovski]], al que l'emperador [[Carles VI del Sacre Imperi Romà Germànic|Carles VI]] va fer Comte del Sacre Imperi, però no va tenir descendència.
 
Dona de caràcter autoritari, excèntrica i luxuriosa, va tenir no obstant això alguns encerts com governant, entre ells l'abolició de la pena de mort ([[1744]]), encara que era cruel amb els seus enemics, als quals torturava; la supressió de les duanes interiors; la reorganització del comerç exterior i les iniciatives de tipus artístic i cultural. [[Ivan ShuvalovXuvàlov]], favorit d'Elisabet, és qui funda la [[Universitat de Moscou]], i és també durant aquest període, que s'estableix l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Petersburg]]. Va millorar les relacions amb Anglaterra i Àustria; en la seva guerra contra Suècia, va aconseguir el sud de Finlàndia.
 
Va engegar un important pla de desenvolupament de la indústria metalúrgica. Se li adjudica a Elisabet el manteniment de l'aliança entre Àustria, França i Rússia, el bloc més poderós que estava en contra de [[Prússia]]. Era molt supersticiosa: fa retardar la declaració de guerra a Frederic II de Prússia perquè una mosca, parada en la paret, va volar i va anar a posar-se sobre el paper, la qual cosa va originar un esborrall de tinta. D'altra banda, va anul·lar tota l'obra del seu pare, va atorgar més privilegis a la noblesa, empobrint als camperols. Va intervenir en la [[guerra dels set anys]] ([[1756]]-[[1763]]) contra [[Frederic II de Prússia]]. Tenia bons consellers que l'ajudaven en les seves decisions, encara que va lliurar la direcció del govern a Bestoujev-Rioumin, de qui desconfiava.