Arxak II d'Armènia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sorprendre als perses > sorprendre els perses
m Corregit: si be un > si bé un
Línia 17:
Els atacs perses al següent any, per la part de la frontera a la zona de Ganzak ([[Gandja]]) i a [[Vanand]] i [[Basean]], foren rebutjats pel rei i per Vasak, fins a la traïció de Merujan Ardzruni, que va guiar als perses cap Armènia, i van atacar pel sud per Altzniq i Dzophq, van saquejar les tombes reials i van ocupar [[Tigranocerta]] els habitants de la qual foren fets presoners; els Àngel van resistir a l'oest de Dzophq però tot i això el perses van poder ocupar el castell de Kamakh-Ani al Daranaliq; segons Fauste de Bizanci, poc després Vasak va sorprendre els perses i va alliberar als presoners i va recuperar els ossos dels reis i es va refugiar a una fortalesa inaccessible al Altzq prop de l'Ararat; després molts nakharars van abandonar al rei (els prínceps de l'[[Altzniq]], [[Korduq]], [[Timoriq]], [[Artzakh]] i algun altra.
 
El rei va fer matar molts nakharars (nakhararq) incorporant les seves terres a la corona. Els més afectats foren els Kamsarakan de Shirak i Arsharuniq (amb les ciutats d'Artagers o Artageras i de Eruandashat) si be un membre de la família que es va salvar va recuperar després les terres familiars. Igualment va fer matar al seu nebot Gunel (Gnel) i es va casar amb la seva dona [[Pharantzem]] (+380) filla d'Andok de [[Siunia]]. La reina es va desfer (enverinant-la) de la seva rival, la reina Olimpies, la romana que fou la primera dona d'Arshak. També va fer matar a Vardan Mamikonian (amb la complicitat del germà d'aquest Vasak) al seu castell d'Erakhani al Taiq. La fortalesa d'Artagers fou reforçada pel rei que en va fer la seva residencia.
 
El patriarca Narsès va intentar reconciliar al rei amb els nobles revoltats i favorables a Pèrsia però sense èxit. Shapur, coneixent les dificultats del rei al seu país, i que no podia tenir ajut de Roma, el va cridar a la seva cort, amenaçant-lo, si no hi anava, de reprendre la guerra, però si hi anava li oferia garanties. Arshak i Vasak Mamikonian van anar a Pèrsia, i aviat el rei fou empresonat a Aniutx (el Castell del Oblit) al [[Khuzestan]] i Vasak fou torturat i mort i la seva pell exposada al Castell del Oblit ([[368]]). Fauste de Bizanci afegeix que fou cegat i que després de ser empresonat a una fortalesa anomenada Agabana va morir de les tortures que si li van fer (com que Moisès de Khoren dona després del [[363]] com a data en què el rei Tigranes VII va ser cegat, cal pensar en una confusió entre el pare i el fill).