Ascoli Piceno: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
m Corregit: si be va > si bé va |
||
Línia 49:
El [[1183]] va morir el bisbe Gisone, i es va elegir al primer podestà amb un govern municipal. El règim comunal va suplantar les atribucions civils del bisbe. [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]] fou rebut a la ciutat. El [[1225]] hi va estar [[Sant Francesc d'Assís|Sant Francesc]]. [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]] la va ocupar i saquejar per posar-la sota obediència imperial. Els cònsols locals foren empresonats, el bisbe expulsat i la dinastia güelfa va acabar els seus dies. La facció gibelina va assolir el poder i va construir la fortalesa de Tronto a la desembocadura del riu [[Tronto]], antic ''Castrum Truentinum'', que estava destruït feia molts anys. El litoral del [[Potenza]] al Tronto ja havia estat donat a la ciutat per [[Otó IV]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Carducci |nom=Giambatt |títol=Su le memorie e i monumenti di Ascoli nel Piceno |url=http://books.google.es/books?id=PBI5AAAAcAAJ&pg=PA17&dq=potenza+tronto+ottone&hl=ca&sa=X&ei=4cI4Us2IM6Td7Qah2oHoDQ&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=potenza%20tronto%20ottone&f=false |llengua=italià |editorial= |data=1855 |pàgines=17 |isbn=}}</ref> Aquesta dominació provocarà guerres amb la ciutat veïna de [[Fermo]] fins al segle XVI. El Papa [[Joan XXII]] el [[1323]] va confirmar la concessió imperial. Les primeres lluites amb Fermo són de passada la meitat del segle XIII. El [[1280]]-[[1286]] es va produir una guerra que va acabar amb la mediació del Papa. En aquest període van néixer a la ciutat els seus tres fills més il·lustres: Girolamo Masci da Lisciano (futur Papa [[Nicolau IV]]), Francesco Stabili conegut per [[Cecco d'Ascoli]], el més famós acadèmic, astròleg i metge de la [[Bolonya]] de l'època (cremat viu per la inquisició a [[Florència]] el [[1327]]); i Domenico Savi, conegut per [[Meco del Sacco]], condemnat a ser cremat viu per heretgia. Cecco d'Ascoli i Meco del Sacco, representen la reacció contra la politització de l'església del seu temps.
El [[1323]] hi va tornar a haver una guerra contra Fermo, essent aquesta ciutat ocupada i saquejada. El [[1348]] els ascolans van donar el comandament del seu exèrcit a [[Galeoto Malatesta de Rimini]] que si
Al segle següent [[Francesc I Sforza]] fou nomenat vicari pontifici de la [[Marca d'Ancona]] i es va establir a Ascoli. Antonio Bentivoglio que va intentar la rebel·lió el va fer torturar i després el va embolicar en una pell de vaca i el va fer enterrat deixant el cap a fora, donant-li només pa i agua, fins que la gangrena el va matar. Una revolta dirigida pels Dal Monte, Sgariglia i Saladini, ajudats per un centenar d'homes del lloc d'Aquasanta dirigits per Vanne Ciucci, van restablir la llibertat el [[1482]], però es van haver de pagar 3000 escuts de tribut al Papa [[Sixt IV]] per comprar la ''Libertas eclesiàstica'', que deixava estalvia la sobirania del Papa sobre la república.
| |||