Bitlis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: si be en > si bé en |
m Corregit: si be cap > si bé cap |
||
Línia 29:
La influència dels shaybànides ([[Xaibànides]]) de [[Diyar Bakr]] es va esvair ràpidament per confiscació del califa; els [[hamdànides]], com a governadors quasi permanents del Diyar Bakr després del 905, els van substituir. Vers el 940 els hamdànides [[Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]] i [[Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]] ven estar per la zona durant la seva expedició contra Armènia i en aquest temps van fer una expedició a la regió els [[ikshídides]] d'[[Egipte]]. El [[942]] els que van atacar foren els bizantins, però Bidlis va restar en mans dels hamdànides i durant el seu domini s'hi van establir grups dels [[Bakr ben Wail]].
Hamdum, un capitost àrab, antic general del califa [[al-Muti]] (946-974), es va revoltar contra aquest, i amb les seves forces es va apoderar del Altzniq i [[Amida (Armènia)|Amida]] ([[Diyarbakir]]) però fou mort pel rei d'Armènia (el [[973]] Hamdan encara dominava a Amida o Diyar Bakr). És possible que sigui una confusió amb l'emir Hamdànida de Mossul Nasir al-Dawla (929-968) o d'Alep, [[Saif al-Dawla]] (947-967), si
El [[1047]] van començar a arribar els turcmans. El [[1084]] el governador [[seljúcida]] de Diyar Bakr, Fakhr al-Dawla Muhammad ibn Djuhayr, va acabar amb els marwànides i va entregar les seves terres i fortaleses a amirs turcmans. Bidlis va correspondre a Muhammad ibn Dilmač o Dimlač que va fundar una dinastia ([[Dilmàcides]] o [[Dimlàcides]]) que va governar Bidlis fins al [[1192]] en que va caure en mans de l'amir d'[[Akhlat]]. Vers el [[1106]] o poc després l'amir Tughan Arslan de Bidlis i Arzen, que era vassall dels [[ortúquides]], va arribar a ocupar [[Dwin]].
| |||