Mangit: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de el -> del [[1748
m Corregit: si be no > si bé no
Línia 5:
El seu fill Muhammad Rahim Biy va servir com a cap de les tropes de Bukharà a l'exèrcit de Nadir Shah. A la mort del seu pare van esclatar disturbis a Bukharà, segurament instigats pel khan i Muhammad Rahim hi fou enviat junt amb tropes perses, per restablir l'orde, i va exercir l'autoritat. A la mort de Nadir Shah, i per por d'un restabliment del khan Abu l-Faid amb plens poders, el va fer matar, i va posar al tron al infant Muhammad Abd al-Mumin, fill d'Abd al-Faid, amb ell mateix com [[atalik]] i tot el poder. Sembla que ja des del [[1748]] el jove sultà fou assassinat, i hi hauria hagut almenys un altre sultà nominal fins al [[1753]] any en que va començar a regnar sol amb títol d'atalik i el [[1756]] va agafar el de khan. Va morir el [[1758]].
 
El va succeir el seu oncle [[Daniyal Biy]] Atalik (1758-1785) <ref> el nom apareix a les monedes com Daniyal però algunes fonts l'esmenten com Daniyar </ref> va tornar al títol d'atalik, posant al tron a alguns néts d'Abu l-Faid. A la seva mort el [[1785]] el va succeir el seu fill Shah Murad, que tenia el títol d' ''amir-i Masum'', que vers 1789 es va casar amb la filla del khan i va declarar formalment deposat al darrer khan djànida, Abu l-Ghazi,<ref> aquest va emetre la seva darrera moneda el 1203 de l'hègira (octubre de 1788 a agost de 1789) </ref> si be no va adoptar el títol i es va acontentar amb el d'''amir'' (emir) igual que els seus successors tot i que sovint són anomenats khans. Daniyal de fet va portar el títol d'atalik però el seu fill Murad li va atribuir el d'emir en monedes que va emetre després de 1785 amb el seu nom. Emir implicava ''amir al-muminim'', príncep dels creients. Murad va conquerir [[Merv]] el [[1789]]/[[1790]]. Haydar Tura Khan va posar el títol ''amir al-muminim'' a les seves monedes; en el seu regnat els afganesos van recuperar les regions al sud de l'[[Amu Darya]] com [[Balkh]], i [[Merw]] va passar al [[khanat de Khivà]] el [[1823]]. El khanat de [[Beylik de Xahr-i Sabz|Xahr-i Sabz]] va restar independent sota khans de la tribu dels keneges, enemics dels magits.<ref> va restar independent fins [[1755]]/[[1756]] </ref> El [[1868]] [[Muzaffar al-Din Bahadur Khan]] va quedar sota protectorat rus.
 
El darrer emir Sayyid Muhammad Alim Khan fou enderrocat el [[10 d'agost]] de [[1920]]. Un comitè revolucionari provisional va assolir el govern; el khan va fugir a l'est del país el dia [[30 d'agost]] i el [[2 de setembre]] de [[1920]] es va proclamar la [[República Soviètica de Bukharà]]. El [[5 d'octubre]] s'aprovava una nova constitució provisional i el govern revolucionari entrava en funcions el dia [[8 d'octubre]]. L'emir va fugir a l'Afganistan el [[1921]] i la seva gent va resistir fins al [[1923]] (algun grup encara el 1924). Alim Khan hauria mort el [[1934]] a Kabul.<ref> Enciclopèdia de l'Islam, VI, 404; Worldstatesmen diu 1944 </ref> Una filla seva va viure a Kabul fins a 1979 i més tard va emigrar a [[Alemanya]].