Qànsawh al-Ghawrí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: guerra. El seus > guerra. Els seus
m Corregit: si be l > si bé l
Línia 26:
El [[1514]] Kansuh va casar al seu fill amb una filla de Sibay. El [[23 d'agost]] de [[1514]] els otomans van obtenir la seva gran victòria de [[Čaldiran]] sobre els [[safàvides]]. Quan [[Selim I]] havia iniciat la guerra contra el safàvida [[Ismail I]] l'emir de [[Dhu l-Kadr]], [[Ala al-Dawla Bozkurt]], no li havia volgut donar suport i a més va saquejar els magatzems otomans matant als guardians. A la seva tornada Selim va enviar ([[1515]]) contra Bozkurt un contingent; el juny de 1515 Bozkurt fou derrotat i mort prop de Marash i el seu cap fou enviat al sultà (que la va reenviar al sultà mameluc Kansuh). Ali Beg, protegit otomà, fou nomenat com a nou emir.
 
El [[1515]] hi havia a [[Suez]] una flota otomana amb dos mil homes manats per Selman Reis que va cooperar amb Husayn Mushrif en una expedició contra els portuguesos que es desenvolupava quan es va iniciar la guerra. Els seus propis mamelucs reclutes (''djulban'') es van revoltar el desembre de [[1515]] en plena activitat prebèl·lica. Sibay de Damasc, i Khayr Bey, governador d'Alep, va tirar en cara a Kansuh no haver enviat reforços a temps a Dhu l-Kadr. Kansuh com va poder va reunir un exèrcit per fer una expedició que va sortir del Caire el [[18 de maig]] de [[1516]], deixant com a virrei (''naib al-Ghayba'') al seu nebot Tuman Bay (si be l'administració financera restava en mans de Zaynb al-Din Barakat). L'[[11 de juliol]] de [[1516]] va arribar a Alep on ambaixadors de Selim I li van presentar un missatge conciliador al que va respondre amb una proposta de pau, però realment Selim I no estava per la tasca i l'acord es va revelar impossible; el [[24 d'agost]] de [[1516]] els dos exèrcits [[batalla de Mardj Dabik|es van enfrontar]] a [[Mardj Djabik]] al nord d'Alep;<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kohn |nom=George C. |títol=Dictionary of Wars |url=http://books.google.es/books?id=OIzreCGlHxIC&pg=PT330&lpg=PT330&dq=Battle+of+Marj+Dabik&source=bl&ots=zNRcLALnRM&sig=Oan0xDPjGOPnhS2nw1w8oM4Tt6A&hl=ca&sa=X&ei=QSl7UKKUNonM0QWo14HYBA&ved=0CEcQ6AEwBA |llengua=anglès |editorial=Infobase Publishing |data=2006 |pàgines=p.318 |isbn=1438129165}}</ref> la deserció de l'ala esquerra, manada pel governador d'Alep Khayr Bey (que es creu que havia entrat en contacte amb Selim I) va trencar les línies otomanes. Kansuh va caure de cavall i va morir (el seu cos no fou trobat) i Sibay va morir igualment al combat. Els mamelucs foren totalment derrotats.
 
Al Caire fou proclamat el seu nebot Tuman Bay com [[al-Àixraf Tuman-bay]].